El Discmón de Terry Pratchett

Estem de sort si ens agrada, per una part, el gran Terry Pratchett (dieu el seu nom! Com deia ell mateix, un home no és mort si es continua dient el seu nom) i per l’altre, llegir en català. Mai Més Llibres està editant els llibres del Discmón en la nostra llengua dins la seva col·lecció Refugi A’tuin. Alabats siguin. De moment hi ha cinc publicats, m’he llegit quatre i el cinquè el tinc a la tauleta de pendents a punt de caramel.

Terry Pratchett dona la volta en els seus llibres a tots els tòpics típics dels mons màgics i de fantasia. I ho fa per fer-nos gaudir i riure molt. El seu sentit de l’humor és llegendari i el sap reflectir als seus llibres com ningú. Amb personatges estrafolaris, entranyables i antiherois per excel·lència, l’acció girarà entorn de tots aquells i aquelles que normalment no són protagonistes en aquest tipus d’història. Prepareu-vos. Obrir les pàgines d’un llibre de Terry Pratchett és somriure garantit.

Mai Més ha començat publicant els primers llibres de les diferents parts de la saga. Així els podrem llegir o rellegir en ordre. Els dos primers van ser Guàrdies! Guàrdies! El primer llibre de la Guàrdia Nocturna i Igualtat de ritus, el primer llibre de Les bruixes. En aquests dos primers llibres ens apropem a mons diferents, però propers, tots dos amb la gran ciutat d’Ankh-Morpork com a escenari.

A Guàrdies! Guàrdies!, la Guàrdia Nocturna, atrotinada i poc marcial s’enfronta a un gran perill que amenaça destruir la ciutat. El capità Sam Vimes i els seus companys, junt amb un innocent i idealista Safanòria s’hauran d’aguantar bé els pantalons per salvar la vida i a la ciutat tot i no voler ficar-se en problemes. No s’estava tan bé patrullant la ciutat sense fer res?

A Igualtat de ritus, les dones són les protagonistes. La màgia és cosa d’homes. Només ells poden ser mags. Les dones poden ser bruixes sí, això no obstant la màgia de la dona sempre s’ha considerat una màgia menor. Coses de iaies a petits pobles. Això no és el que pensa l’Esk, ella està destinada a una màgia que ningú s’hagués esperat d’una dona. I es trobarà amb molts prejudicis i problemes a l’hora d’intentar complir el seu somni. La Universitat No Vista d’Ankh-Morpork mai ha acceptat a cap dona. I això per l’Esk, no pot ser.

A Morth, el primer dels llibres de La Mort, descobrim a Morthimer (Morth per la família i els amics), un noi que acaba d’ajudant de La Mort. Sí, sí, La Mort amb majúscules. La parca, la gran segadora, la que s’emporta a tothom en un moment o un altre de la vida. I és que La Mort decideix prendre’s unes vacances no programades en un moment, potser no gaire apropiat. Ser ajudant de La Mort no és precisament fàcil i més quan aquesta passa per una crisi existencial brutal.

A El color de la màgia, d’Els Mags, Ankh-Morpork rep al seu primer turista! Un ingenu Dos Lliris que ha trobat en el mag (bé, només se sap un encanteri) Gratavent com a guia per aquest món que per ell és fascinant. El mag, pel seu costat, només pensa en el maleït moment que es va convertir en el millor amic i company d’aventures d’aquest ingenu turista que es fica en tots els problemes que us pugueu imaginar i tenir tanta sort de sortir amb vida.

Tot això passa a Discmón, un món que se sustenta sobre quatre elefants gegants sobre la gran tortuga A’tuin mentre ella navega plàcidament per l’univers. Un món ple de guerrers, bruixes, mags, dracs, déus,…i molta màgia, però sobretot molt d’humor. Un món que va sortir del cap privilegiat del gran Terry Pratchett, al que trobem a faltar molt, però que ens acompanyarà sempre gràcies als seus llibres. I ara us deixo, que Déus menuts, el primer dels Llibres Independents, m’està esperant. Ah, i a Maí Més han creat el Club Pratchett, un club de lectura dedicat especialment a aquests llibres, teniu més informació aquí.