Bristol, de Jean Echenoz

Raig Verd ens porta la 21a novel·la de l’escriptor francès Jean Echenoz titulada Bristol i que encara no té traducció al castellà, lamentablement. La novel·la comença amb una escena digna de pel·lícula protagonitzada, a més, per un director de cinema, Robert Bristol, el nostre protagonista.

Robert Bristol és un director amb un cert èxit que prepara una nova pel·lícula. Un dia surt de casa tranquil·lament i a pocs metres d’ell un home nu s’estavella al terra des del bloc d’edificis a on viu Bristol. ¿S’ha llençat o l’han llençat? No ho sabem. Bristol passa de llarg. Tampoc sabem si ho ha vist o ha fet com si no ho veia. Aquesta imatge difícilment s’esborraria de la seva ment. Així que ell continua el seu camí, que té un film per rodar. Bristol, ho comprovareu en la lectura, viu en el seu propi món.

I aquest és el punt de partida d’aquesta novel·la “negra”, perquè una mica de relat policial té, però també de relat purament cinematogràfic. Echenoz ens ho explica tot en un estil directe, amb agilitat i sobretot, amb molt d’humor. No s’entreté en els detalls. Ens ho deixa a la imaginació i en aquest cas, a la imaginació cinematogràfica que planeja sobre tota la pel·lícula, ups, perdó, la novel·la.

Bristol és molt divertida i absurda. Les coses que li passen ho són també. Potser, per ell no, evidentment, però sí per nosaltres que les llegim. I la forma en la qual estan escrites és un dels seus punts forts. Entre el relat pròpiament dic i un llenguatge cinematogràfic en el qual et pots imaginar els plans, les veus en off, l’enquadrament de la càmera. I no explico més de la trama, perquè s’ha de llegir i gaudir-la en tot la seva esplendor.