Mirall trencat. Mercè Rodoreda.
Recuperar a la Rodoreda està sent tot un descobriment. Rellegint-la, però també llegir llibres que no havia llegit. I ho estic fent gràcies al taller de brodat literari dedicat a la Mercè Rodoreda que estem fent a la Biblioteca Francesca Bonnemaison impartit per la Núria Picos. En el taller brodem les flors que surten en els llibres de la Rodoreda, llegim les seves novel·les i descobrim més a una de les més grans escriptores, no només de la nostra terra. Hem pogut gaudir de l’exposició Rodoreda, un bosc al CCCB. Així que estem en plena immersió rodorediana.
La setmana passada vam visitar la Casa de Convalescència, la seu de l’Institut d’Estudis Catalans i la Fàtima, responsable de les visites guiades, ens va fer una meravellosa visita on vam poder veure l’Espai Rodoreda i també brodar al jardí elevat que hi ha a l’edifici i que està dedicat a la Mercè Rodorera. En aquest jardí hi ha plantades les flors que surten als llibres de l’escriptora. Una gran experiència compartida amb les companyes brodadores.
Aquest mes passat hem llegit Mirall trencat, un dels llibres de la Rodoreda que tenia pendents. Quin títol més encertat per un relat fragmentari, però que et dona una visió completa d’una família al llarg de tres generacions. La mestria amb la qual l’escriptora narra la història és impressionat. Mirall trencat és un relat coral. Cada capítol està explicat des del punt de vista d’un dels seus protagonistes. Ajuntant totes les peces d’aquest mirall trencat podem resoldre el puzle dels drames familiars que es desfermen en aquesta casa barcelonina. Una torre a principis del segle XX que veu com els seus habitants néixer, creixen, viuen i moren.
Una família rica tocada per la felicitat, la tragèdia, els matrimonis de conveniència, l’amor prohibit, la hipocresia, les mentides i els secrets, molts secrets que al final sortiran a la llum. Sobretot, Mirall trencat és el retrat de moltes dones, de la Teresa Godoy, més tard Valldaura. Gran dama de la casa, de peixatera a dona de l’alta burgesia catalana, com un dels grans fils conductors de la història, però també de la seva filla Sofia. I de la petita Maria, filla il·legítima del marit de la Sofia i de l’Armanda, la fidel serventa que veurà el pas del temps en aquella casa i amb aquella família a la qual ha servit sempre.
També hi ha molts homes en aquest llibre. Homes que es casen per diners, homes casats que prenyen dones ingènues i d’altres que tenen amants als baixos fons i fan filles il·legítimes, homes que compren joies, però també persones com un gerro bonic que s’ha d’exhibir. Homes importants que fan servir les dones al seu plaer i al seu interès.
Mirall trencat és una reflexió sobre el pas del temps i la mort, però també sobre la vida vívida, moltes vegades sota mínims. Una vida que creiem que vivim, però que en realitat són tot aparences, una vida que és un mirall fet miques i que reflecteix la realitat fragmentada del que va ser. Una obra mestra de la Mercè Rodoreda que us animo a llegir. Jo vaig llegir l’edició de Club Editor en català.