La policia irà de bòlit, d’Enric Casasses
No hi ha cap dubte que Enric Casasses és una de les veus més originals i genuïnes de la poesia catalana contemporània. Aquest Sant Jordi ha caigut a les nostres mans el seu llibre La policia irà de bòlit, de la mà de Documents Documenta.
Es tracta d’un poemari escrit arran del Primer d’Octubre i la convulsió política que va fer trontollar el país. Són poemes sorgits d’uns dies i uns fets que formen part de la nostra memòria col·lectiva i que, gràcies a la ploma perspicaç de Casasses, agafen volada i esdevenen un cant a l’amor, a la llibertat i a les nostres maneres de viure.
La policia irà de bòlit és un recull que combina poesia visual, vers lliure i prosa poètica. El conjunt condensa una fascinació per la paraula com a eina de subversió i denúncia. El títol mateix ja és una mostra del sentit de l’humor del poeta.
El llibre està estructurat en una sèrie de peces breus, mini-poemes o fragments de prosa poètica caracteritzats per una gran llibertat en la forma i el ritme. També és interessantíssim el treball de disseny gràfic, a més de les magnífiques il·lustracions de Tura Sanglas.
Un dels temes centrals del llibre és la crítica a l’autoritarisme i a la repressió, que es manifesta en la figura de la policia, una força que intenta silenciar la paraula, la creativitat i l’individu. El llibre parla d’injustícia, de censura i de repressió social. Tot això es fa des d’una vessant irònica, fins i tot còmica. Denunciar sense perdre el sentit de l’humor i la subtilesa.
Estem davant d’un llibre divertit, provocador, visceral, amb una poesia immediata, espontània i lliure. Casasses utilitza un llenguatge col·loquial i popular, que sovint juga amb el registre vulgar, però amb un ritme i una musicalitat que confereixen a la seva poesia una gran força expressiva.
És com un cant o una conversa informal. Em sembla que qualsevol que hagi vist a Casasses en directe tindrà la sensació d’estar sentint la seva veu mentre llegeix.
En resum, La policia irà de bòlit és un llibre que ens convida a repensar la poesia, a veure-la com una eina de resistència i de denúncia, però també com un acte de llibertat i un joc amb el llenguatge. Molt recomanable.
Us deixem amb una entrevista que li ha fet beteve.
