La cinquena estació. N.K. Jemisin
Arribo a La cinquena estació, la primera part de la trilogia de La terra fragmentada, de N. K. Jemisin, perquè tot el que publica Mai Més Llibres m’interessa i més si és ciència-ficció. I haig de dir que la sorpresa ha estat majúscula. Ja la tenia posada en el meu punt de mira, però encara no havia llegit res seu. Entrar en aquesta trilogia ha estat fascinant i totalment adictiu. El llibre m’ha durat pocs dies, no podia parar de llegir. A La cinquena estació, Jemisin barreja amb mestria la fantasia i la ciència-ficció, creant un món fabulós i excitant ple de misteris.
El llibre comença amb l’Essun, una dona que viu a una comu (un petit poble) amb la seva família. Quan arriba a casa es troba el seu fill petit mort, assassinat pel seu marit que també ha segrestat la seva filla i ha fugit. Mentrestant, a la ciutat de Yumenes, centre de l’imperi Sanze, un home es venja i es trenca la terra en dos matant a molta gent per venjança. La terra, la Quietud, es trenca en dos i escopeix lava i mort. Comença així una nova estació, potser la pitjor? L’Essun emprèn un viatge per trobar la seva filla, un viatge que la portarà i ens portarà a resseguir la seva història i descobrir molts dels secrets d’aquesta història fascinant.
N. K. Jemisin ha creat un món propi, uns personatges totalment icònics, dels quals coneixerem les vivències i les raons per les quals han acabat fent el que fan i que canviarà el destí del món. Anem coneixent així les seves vides a fragments, fent salts temporals i encaixant les peces per tenir el relat sencer. No vull explicar gaire cosa més, per no fer espóilers. Només que l’autora aconsegueix llençar-te de ple a l’aventura, emocionar-te, atrapar-te, fer-te riure i plorar. L’Essun amaga un gran secret, un que canviarà moltes coses, fins i tot a ella mateixa. I l’autora ens ha regalat la seva història.
El llibre està ple de girs argumentals inesperats, a més d’un món tan ben construït que no costa gens endinsar-se en ell i acostumar-se als nous termes i aquesta nova realitat que amb la seva prosa fa tan real. A La cinquena estació ens trobem amb la història de tres dones fortes. Una dona madura, l’Essun; una nena, la Damaya i una dona jove, la Sienita. Totes tres viuran una vida plena de patiment i pèrdua i s’hauran d’enfrontar a un món hostil a on els cataclismes estan a l’ordre del dia i els seus poders seran clau.
No m’estranya gens que la trilogia hagi guanyat el Premi Hugo tres anys consecutius. Ja tinc unes ganes boges de llegir la segona part. I continuar amb la tercera que fa poc que Mai Més també ha editat en català. Encara que no saps què està passant en aquest món nou en el qual has caigut de cop, no pots parar de llegir per descobrir-ho. Us animeu?