Cartes d’amor. Virgina Woolf i Vita Sackville-West

No crec que faci falta dir que Virginia Woolf va ser una de les figures literàries i crítiques més importants del segle XX. Els seus llibres van marcar un abans i un després en la història de la literatura, des d’Orlando, passant per Una habitació pròpia, La senyora Dalloway o Al far. D’aquí ve que aquest Cartes d’amor publicat per edicions de la ela geminada sigui tan interessant de llegir.

Virginia Stephen va néixer en 1882. De la seva família, de classe alta, va obtenir el benefici de gaudir de la biblioteca paterna, mentre els seus germans podien anar a la universitat. Eren homes, clar. I encara que el seu pare sempre li va animar amb la seva passió per la literatura, la mort prematura de la seva mare i els abusos sexuals que va sofrir per part de dos dels seus germanastres, la van marcar per a tota la vida. En 1912 es va convertir en Virginia Woolf en casar-se amb Leonard Woolf, un escriptor políticament molt actiu i al costat del qual va fundar l’editorial Hogarth Press.

Per part seva, l’escriptora Vita Sackville-West, 10 anys menor que Woolf, provenia d’una família aristocràtica. A la mort del seu pare no va poder heretar la seva adorada mansió de Knole. Un lloc en el qual Vita i Virginia van viure grans moments i que juga un paper crucial també a Orlando, una de les grans novel·les de Virginia. No va heretar, perquè el primer descendent masculí de la família era l’hereu segons la llei anglesa. Cosa que ja els passava als personatges de Jane Austen un segle abans. Ja sabeu com van les coses en les famílies d’antiga soca patriarcal. La mansió per a l’oncle i Vita que es busqui la vida. Vita es va casar amb Harold Nicholson en 1913. Un diplomàtic que viatjava molt, cosa que a Vita li encantava. El seu matrimoni era obert, tots dos van tenir relacions extramatrimonials consentides amb persones del mateix sexe. La Vita no va canviar el seu nom al casar-se.

Virginia i Vita es van creuar en 1922 en assistir a una festa i fins que Virginia va morir en 1941 van mantenir una de les relacions més apassionades de la història de la literatura, per a escàndol de la ben pensant, però hipòcrita societat anglesa. Leonard sabia de la relació d’ambdues, de fet, tots tres eren molt bons amics. Encara que sempre va estimar a la Virginia, sabia que Vita donava un aire d’alegria a una vida marcada pel trauma. Vita va començar a publicar els seus llibres en Hogarth Press. De fet, fins a Orlando era molt més reeixida com a escriptora que Virginia. Orlando, precisament, el llibre que va inspirar la Vita. Perquè aquest llibre és la seva història.

Tot això us ho explico perquè us feu una idea sobre de què va aquest deliciós Cartes d’amor de Virginia Woolf i Vita Sackville-West editat en català per edicions de la ela geminada i traduïdes per Mireia Vidal-Conte. En castellà teniu Correspondencia erótica editades per Rara avis, però només recull les cartes del període anterior i posterior a l’escriptura d’Orlando. Aquí tenim una visió completa de la seva relació des del principi fins al final.

Des de 1922 a 1941 vivim els alts i baixos d’una relació amorosa i d’amistat que va durar gran part de la seva vida adulta i que va marcar a totes dues personalment i professionalment, no hi ha dubte que els llibres d’ambdues van beure d’aquesta experiència. És una meravella llegir aquestes declaracions d’amor, de necessitat, de passió, però també de gelosia, enganys i baralles. Vita era una seductora nata i va tenir nombroses amants, però sempre tornava a Virginia, fins i tot quan estaven separades per la distància. Ambdues es demanaven consell i opinió sobre els seus llibres. Vita sempre molt més segura de si mateixa que Virginia.

Evidentment, la relació epistolar (que llàstima el que ens perdrem en aquest món d’emails i whatsapp virtuals) varia en funció de les èpoques, al principi hi ha moltes més cartes que en els últims anys en què la distància física era major i la seva relació no vivia ja els moments més passionals.

És meravellós llegir d’aquesta Virginia passional i alegre, es nota que Vita li donava vida (que nom més apropiat), que l’allunya d’aquesta imatge que sempre hem tingut d’una Virginia, sí reivindicativa i mestra de les lletres, però trista que va acabar deixant-se portar per les aigües del riu Ouse amb un munt de pedres en les seves butxaques.

Cartes d’amor. Virgina Woolf y Vita Sackville-West

No creo que haga falta decir que Virginia Woolf fue una de las figuras literarias y críticas más importantes del siglo XX. Sus libros marcaron un antes y un después en la historia de la literatura, desde Orlando, pasando por Una habitación propia, La señora Dalloway o Al faro. De ahí que este Cartes d’amor publicado por edicions de la ela geminada sea tan interesante de leer.

Virginia Stephen nació en 1882. De su familia, de clase alta, obtuvo el beneficio de disfrutar de la biblioteca paterna, mientras sus hermanos podían ir a la universidad. Eran hombres, claro. Y aunque su padre siempre le animó con su pasión por la literatura, la muerte prematura de su madre y los abusos sexuales que sufrió por parte de dos de sus hermanastros, la marcaron de por vida. En 1912 se convirtió en Virginia Woolf al casarse con Leonard Woolf, un escritor políticamente muy activo y junto al que fundó la editorial Hogarth Press.

Por su parte, la escritora Vita Sackville-West, 10 años menor que Woolf, provenía de una familia aristocrática. A la muerte de su padre no pudo heredar su adorada mansión de Knole. Un sitio en el que Vita y Virginia vivieron grandes momentos y que juega un papel crucial también en Orlando, una de las grandes novelas de Virginia. No heredó, porque el primer descendiente masculino de la familia era el heredero según la ley inglesa. Algo que ya les pasaba a los personajes de Jane Austen un siglo antes. Ya sabéis cómo van las cosas en las familias de rancio abolengo patriarcal. La mansión para el tío y Vita que se busque la vida. Vita se casó con Harold Nicholson en 1913. Un diplomático que viajaba mucho, algo que a Vita le encantaba. Su matrimonio era abierto, ambos tuvieron relaciones extramatrimoniales consentidas con personas del mismo sexo. Vita se no se cambió el nombre al casarse.

Virginia y Vita se cruzaron en 1922 al asistir a una fiesta y hasta que Virginia murió en 1941 mantuvieron una de las relaciones más apasionadas de la historia de la literatura, para escándalo de la bien pensante, pero hipócrita sociedad inglesa. Leonard sabía de la relación de ambas, de hecho, los tres eran muy buenos amigos. Aunque siempre quiso a Virginia, sabía que Vita daba un soplo de alegría a una vida marcada por el trauma. Vita empezó a publicar sus libros en Hogarth Press. De hecho, hasta Orlando era mucho más exitosa como escritora que Virginia. Orlando, precisamente, el libro que inspiró Vita. Porque ese libro es su historia.

Todo esto os lo cuento para que os hagáis una idea sobre de qué va este delicioso Cartes d’amor de Virginia Woolf y Vita Sackville-West editado en catalán por edicions de la ela geminada y traducidas por Mireia Vidal-Conte. En castellano tenéis Correspondencia erótica editado por Rara Avis, pero solo recoge las cartas del período anterior y posterior a la escritura de Orlando. Aquí tenemos una visión completa de su relación desde el principio hasta el final.

Desde 1922 a 1941 vivimos los altibajos de una relación amorosa y de amistad que duró gran parte de su vida adulta y que marcó a ambas personal y profesionalmente, no hay duda que los libros de ambas bebieron de esta experiencia. Es una maravilla leer estas declaraciones de amor, de necesidad, de pasión, pero también de celos, engaños y peleas. Vita era una seductora nata y tuvo numerosas amantes, pero siempre volvía a Virginia, incluso cuando estaban separadas por la distancia. Ambas se pedían consejo y opinión sobre sus libros. Vita siempre mucho más segura de sí misma que Virginia.

Evidentemente, la relación epistolar (que lástima lo que nos perderemos en este mundo de emails y whatsapp virtuales) varía en función de las épocas, al principio hay muchas más cartas que en los últimos años en los que la distancia física era mayor y su relación no vivía ya los momentos más pasionales.

Es maravilloso leer de esta Virginia pasional y alegre, se nota que Vita le daba vida (que nombre más apropiado), que la aleja de esa imagen que siempre hemos tenido de una Virginia, sí reivindicativa y maestra de las letras, pero triste que acabó dejándose llevar por las aguas del río Ouse con un montón de piedras en sus bolsillos.