Recomanacions per a Sant Jordi 2026

Anabel Vélez | Marla Jacarilla | Jaume Muñoz

Amb l’arribada de Sant Jordi 2026, des de la redacció de Culturaca ens hem deixat endur pel plaer de recomanar lectures sense cap altra pretensió que compartir allò que ens toca de prop. Aquesta selecció de deu llibres no respon a rànquings de vendes, ni a consensos editorials, ni a cap voluntat de cànon: és simplement un mapa de gustos, intuïcions i descobertes personals. Aquí hi trobareu veus que ens han sacsejat, històries que ens han acompanyat i obres que, per motius diversos, han sabut quedar-se amb nosaltres. Celebra amb nosaltres la màgia de Sant Jordi!

1          Tinta y sangre. Han Kang. Random House.

La premi Nobel continua regalant-nos obres mestres com aquesta novel·la, en la qual relata la història d’una amistat entre dues dones, Inju i Cheonghee. Quan la primera mor en un suposat accident de cotxe, la segona intentarà esbrinar què ha passat. Pura poesia en prosa i una dona al límit del col·lapse que es descobreix a si mateixa a través de la seva millor amiga.

2          Un gra de blat. Ngũgĩ wa Thiong’o. Raig Verd.

L’any passat ens va deixar un dels escriptors africans més importants, Ngũgĩ wa Thiong’o. I aquest és l’últim llibre que ha publicat Raig Verd. Com sempre, Kènia com a teló de fons, una aldea afectada per la rebel·lió dels Mau Mau i la lluita per la llibertat i el preu a pagar per ella com a protagonistes.

3          Memòria d’Eco. Alicia Kopf. L’altra editorial.

Com viurem els afectes en el futur? Canviaran la IA i els algoritmes la nostra manera de pensar i d’estimar? O potser ja ho han fet? Podrem, d’aquí a uns anys, reiniciar la nostra memòria i els nostres sentiments? Ens ajudaran les noves tecnologies a evitar el dolor després de les ruptures? A prendre millors decisions en l’àmbit sentimental? O continuarem perpetuant els mateixos errors que cometem en el present? A través de la investigació artística, la ciència-ficció i l’autoficció, Memòria d’Eco reflexiona sobre el futur dels nostres afectes en un món en què la tecnologia agafa cada cop més protagonisme.

4          Relíquia. Pol Guasch. Anagrama.

Sovint diem que l’art és terapèutic. Ho diem tant que l’expressió s’ha convertit en un lloc comú, en un clixé una mica perillós. I si bé és cert que nombrosos escriptors han intentat traslladar el procés de dol a un llibre, pocs ho han aconseguit amb la força i l’autenticitat que transmet la tercera novel·la de Pol Guasch.

5          Dugongo. Ale Oseguera. Caballo de Troya.

De què fa olor la distància? Vius en un somni? Com sona el xiuxiueig d’un drac? Preguntes com aquestes t’acompanyaran a Dugongo, una obra singular i suggeridora que es mou entre la poesia i la narrativa per construir un univers íntim i hipnòtic. Ale Oseguera desplega una veu pròpia delicada i incisiva, que interroga sobre el cos, la identitat i el desplaçament. Hi ha ràbia, hi ha qüestionament, hi ha migració.

6          El día que dejamos de ver porno. Carolina Otero. Hiperión.

A banda de la seva meravellosa feina en el món de la música (acaba de treure un disc sensacional anomenat Lilith lo sabe), la Carolina Otero també publica poesia. Aquest últim poemari se centra en la barbàrie que la dona ha patit i continua patint a mans de la violència dels homes. Una joia.

7          La intrusa. Irene Pujadas. L’altra editorial.

Si vols divertir-te, aquesta és la teva novel·la. Una mena de creuament impossible entre El procés de Kafka i Érase una vez la vida. La història d’una dona en crisi que entra dins d’ella mateixa per intentar solucionar “el seu problema”. I quan dic “dins d’ella mateixa”, no parlo en metàfores: és una entrada absolutament literal en un cos que és un caos total i absolut. Què podria sortir malament?

8          Habitar la llum. Clara Centenera Edicions Tremendes.

Ni els crits ofegats de les gavines ni el tartamudeig incansable de les cigales poden arribar a trencar la calma. En el seu segon poemari, la Clara Centenera explora la tensió entre la llum i la seva ombra com a eixos del viatge vital. Amb un treball delicat de sinestèsia i una escriptura plena de contrastos, la poeta connecta sensacions de claror i foscor amb la paraula i el silenci, la carícia i el cop, la dolçor i l’amargor, el fred i la calidesa. El paisatge empordanès hi batega amb força, mentre un ritme trencadís i canviant acompanya aquesta dansa de matisos que és la vida.

9          Què en diré del dia d’avui? Youssef El Maimouni

En una ciutat amb tantes ressonàncies literàries com Tànger, ens endinsem en un restaurant freqüentat per generacions d’escriptors. Realisme màgic, diàlegs teatrals i poemes intercalats. Amb una mirada lúcida i quotidiana, la novel·la traça un retrat fragmentari d’un moment aturat en el temps. Una campaneta que sona quan es tanca la porta, tertúlies diàries, fotografies a les parets, benediccions, fills sense cognom i gatets en el passadís que porta a la cuina. Amb imatges com aquestes, El Maimouni desplega una poètica tendra i fascinant.

10        Noticias de Londres. Natsume Sōseki. Satori.

Basat en les seves experiències com a estudiant a Londres, Sōseki ens narra de manera magistral no només la seva solitud, sinó també el descobriment i el retrobament amb un mateix quan estàs lluny de tot allò que coneixes. Sōseki sempre és garantia de qualitat, i editat amb cura i delicadesa per Satori, encara més.