L’home dels ulls compostos de Wu Ming-Yi.
Una de les cites d’aquest llibre en la seva contraportada és de la gran Ursula K. Le Guin: “Wu Ming-Yi tracta la vulnerabilitat humana i la vulnerabilitat del món amb tot el coratge de la tendresa”. Quina gran veritat! No hi ha millor recomanació que aquesta i no vaig poder evitar recordar la meravellosa El nom del món és bosc en llegir aquest llibre. Perquè totes dues obres tracten del que els humans estem fent amb la terra, en com l’estem destruint sense remei.
L’home dels ulls compostos és un llibre fascinant. Publicat el 2011, per fi arriba a les nostres llibreries de la mà de l’editorial Chronos en català.
L’Alice és una professora universitària que ha perdut al seu marit i al seu fill en un accident a la muntanya. No vol viure més. La vida no té sentit per a ella. Viu a l’illa de Taiwan. L’Atrie, per la seva banda, es veu obligat a fer-se a la mar des de la seva petita illa Wayo-wayo, complint així un dels ritus obligats pels segons fills. A la immensitat del mar es veurà condemnat a la mort, però un esdeveniment inesperat el farà arribar a on mai s’hagués imaginat. Ells dos són els protagonistes de L’home dels ulls compostos de Wu Ming-Yi. Juntament amb el Dahu, la Sara i la Hafay, persones que es trobaran i connectaran arran dels fets que succeeixen a la seva illa.
Les seves històries acabaran xocant, evidentment, com el perill ambiental que també és el gran protagonista d’aquest llibre. No us explicaré què és, però té molta importància en el seu futur (i en el nostre de fet). L’Alice i l’Atrie són dues persones que, en el fons, són estranyes en el lloc en el qual estan, però que han fet la vida allà i que es veuran obligats a canviar i pensar diferent sense ser la seva intenció. La vida els durà a aquesta situació.
No vull explicar massa més, per no desvetllar la trama. Ho haureu d’esbrinar vosaltres llegint el llibre. Wu Ming-Yi converteix una història de dues persones en el relat de què no podem permetre que passi, del que ja està passant i del què, sense remei, sembla que està per venir. Una història de mars envaïts, de gent perduda, de muntanyes que parlen. Una història d’una bellesa fascinant que t’atrapa des de la primera pàgina.
A més a més de la meravellosa prosa de Wu Ming-Yi, l’edició de Chronos és una delícia que compta amb unes il·lustracions espectaculars d’Elisa Ancori i que separen cada capítol. Un llibre imprescindible que us heu de llegir. L’autor cuina els personatges a foc lent, ens els presenta a poc a poc, cada història és important, perquè al final totes s’uniran, formen part del mateix calidoscopi, d’aquests ulls compostos, d’aquest món que ho és tot. Diferents maneres d’entendre el món, de relacionar-se, de viure. Tot això ho descobrireu a L’home dels ulls compostos. Un llibre en el que Wu Ming-Yi denúncia la ceguesa permanent de la societat, una societat que mira cap a una altra banda mentre destrueix el món en el qual vivim. El món qual necessitem per viure.