La brama del cérvol de La Calòrica

Quan La Calòrica estrena nova obra, s’ha d’anar tant sí com no. Poc teatre veiem per aquí que sigui tan divertit, irreverent, punyent i que arribi a tocar temes profunds com les seves obres. La brama del cérvol (una experiència única en un marc incomparable) té la dramatúrgia de Joan Yago i la direcció d’Israel Solà.

Després del grandiloqüent Le congrès ne marche pas, amb les seves lluites de poder europeu, La Calòrica ha presentat aquesta obra a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc amb les entrades exhaurides. Una comèdia brutal esbojarrada i in crescendo.

A La brama del cérvol estem a un hotel de muntanya perdut en mig de la naturalesa, a on algunes persones han vingut atretes per la famosa brama d’aquest animal, un moment de l’any que es descriu com una experiència única. Aquí hi trobarem una parella en crisis que intenta salvar el seu matrimoni, uns homes de negocis a punt de tancar un tracte milionari, un grup de dramaturgs que assisteix a un congrés sobre com el teatre polític pot transformar la societat i dues noies perdudes a la muntanya buscant una festa multitudinària i mil·lenària que promet ser la reòstia.

I com sempre, moltes històries que convergeixen i es troben. Personatges que aparentment no tenen res en comú que es troben i creuen les seves vides. Els i les intèrprets com sempre també fan múltiples papers. L’Oriol Casals és el guia, Pepo i l’Amaya; Xavi Francés és en Jofre i en Pau; Aitor Galisteo-Rocher és Michi i Alberto; Esther López és Maribel i Àngela; Mel Salvatierra és Zaza i Anna i la Júlia Truyol és la Sílvia. Intèrprets magnífics que són experts en la sàtira. En posar el dit sobre la nafra. Una muntanya russa d’emocions que no ens dona treva, que ens fa riure, estremir-nos i sorprendre’ns sense descans.

Amb sis actors a escena que semblen el doble, a més aprofitant també l’escenari i els elements del decorat, cada cop més minimalistes, cada cop més nus i directes. Pots gaudir de com es construeix la mateixa història mentre l’estàs veient rient sense parar. Vam tenir la sort de què al final de la funció celebressin els seus quinze anys d’existència amb un pastís, música i molta festa. Es nota que quan estan sobre l’escenari ho gaudeixen al 100% i nosaltres amb ells. Per molts anys més que gaudim de La Calòrica. L’obra començarà gira ben aviat fora de Barcelona, així que no us la perdeu.