Joina, determinació, lluita i tendresa

Hola Joina. M’agradaria fer-te primer quatre preguntes genèriques que fem a tots els artistes que entrevistem:

Per què hip hop?

A mi el groove del hip hop em fa vibrar molt des de terra. I necessitava retrobar-me amb aquest sentiment de tenir alguna cosa sòlida que sostingués les lletres de Companyes.

A més a més el Rap permet dir moltes coses i que quedi orgànic. M’agrada poder jugar rítmicament amb les paraules i que el missatge sigui directe i clar.
Cap on va la teva música?

No en tinc ni idea. Em va sortir escriure temes de rap per com estava jo en aquell moment, però potser d’aquí un temps vaig cap un altre direcció. Escolto el que necessito dir i això fa que puguin sortir coses molt diverses. L’instrument en el que em recolzo i m’acompanya és el piano. Tot i que en aquest disc no sigui la veu principal, en el procés de creació ha estat central.

Quins músics t’han influït més?

Bastant de tot. La música clàssica és on m’he mogut sempre i encara que aquest primer disc estigui bastant allunyat d’aquesta, les arrels hi són. Bach em fa plorar.

Keny Arkana és una rapera que m’ha influït molt. També Hocus Pocus és una banda que m’agrada. El rap en francès trobo que té una sonoritat molt interessant, semblant al català en certs aspectes. El primer disc de la Bebe, Pafuera Telarañas, m’encanta. Richard Bona és d’un bon gust que no s’aguanta. I D’Angelo també m’ha influït molt en el sentiment de terra del que parlava abans. M’agrada molt estar atenta al que passa dins el panorama musical actual de casa nostra, crec que tenim artistes molt increïbles. M’aporten moltes idees.

Quin és el teu intèrpret actual preferit, i per què?

Impossible de dir. M’agrada música tan diversa que no em puc casar. Cada artista que m’agrada, és perquè té alguna cosa diferent a la resta. Això fa que depèn del moment en el qual em trobi, vulgui escoltar una música o altra.

A continuació, m’agradaria fer-te algunes preguntes concretes sobre el projecte. Com definiries el que feu per algú que no us hagi escoltat mai? 

Una amiga un dia em va dir que el que feia era “rap d’ànima”. En cap cas m’ho va dir amb intenció pretensiosa. És que a ella no li agradava el rap que havia escoltat fins llavors, i va ser molt bonic sentir que el que fèiem li havia arribat malgrat els prejudicis que tenia sobre aquest estil.

Per mi les lletres de JOINA expressen una forta determinació i lluita, però des d’una tendresa que em fa sentir molt a casa.

Hi ha molta barreja d’estils en el disc Companyes: hi veig influències del funk, el hip hop, la música clàssica, el flamenc, el reggae. Però tots aquest estils convergeixen d’una manera molt orgànica, amb el fil conductor dels textos i de la instrumentació.

Una cosa que m’agrada molt de la vostra proposta és la riquesa de la música. Feu hip hop amb instruments i no amb bases pre-gravades, com és habitual en el món del rap. Com creus que això repercuteix en el vostre so?

Per mi no podia ser d’una altra manera. Poder tocar en directe i que la instrumentació sigui un pilar principal de la nostra música és el que més m’agrada. Les lletres agafen molt més sentit quan hi ha una base musical treballada al darrere que crea el clima. Tenir una proposta sonora interessant, que aculli les poesies que escric em desperta una calma molt gran. La sensació que els textos estaran ben acollits musicalment.

Com va començar el projecte JOINA? Com us vau conèixer totes i com va sorgir la idea de tocar juntes?

Va néixer de la meva necessitat de tenir veu. I fer-ho a través de la música, que és l’instrument artístic que tinc a l’abast em semblava increïble. Vaig començar a escriure poesies i acompanyar-me amb el piano. A poc a poc va anar agafant cos i al cap d’uns mesos ja tenia cinc temes escrits i musicats. Vaig rebre molt d’acompanyament en el projecte, gent que em va motivar a escriure i gravar unes demos. A poc a poc es va anar materialitzant i vaig decidir que volia gravar un disc amb els vuit temes que tenia. Vaig buscar una banda amb qui em sentís còmode i poder tocar juntes tot allò que jo tenia al cap i que encara no havia sonat mai amb instruments reals. La Marina Tomàs, la guitarrista i corista, va ser la primera de la banda amb qui vaig compartir els temes. Em va ajudar molt a encarar-los musicalment. Tocant i tocant, i provant durant hores.

La resta de noies de la banda van anar apareixent a la vida. I de seguida es va crear un clima preciós, on totes les idees eren benvingudes i tot era molt fàcil.
És el teu primer àlbum amb la banda. Tenies clara la línia que volies seguir a nivell musical i de temàtica de les lletres?

No ho vaig premeditar gens. Però crec que sí que té una línia feminista, social i reivindicativa bastant marcada. És un retrat de la meva mirada actual, i del que sentia que tenia per dir. A nivell musical tampoc ho vaig premeditar. Els temes són diversos, hi ha grooves molt diferents. No sé gaire com ho vam aconseguir, però sento que tot i haver-hi estils diversos, el disc té unitat.
 

A nivell de lletres, Companyes és un àlbum de temàtica marcadament feminista. Com et posiciones en la lluita per la igualtat de gèneres?

És una necessitat urgent agafar consciència feminista i de gènere. Una necessitat personal i social. Parlar-ne, que se’ns escolti, que hi hagi veu de dones als escenaris. És que és molt greu el panorama que tenim. Estem completament invisibilitzades i això ha de començar a canviar radicalment. Per mi cap revolució no tindrà sentit si les dones no hi som.

En sortir el disc, vas tenir algun problema amb Spotify sobre un dels temes. Ens ho podries explicar?

És que part de l’objectiu del patriarcat i el capitalisme és tenir-nos controlades i callades. Que no ens expressem, que no pensem i que no opinem. Llavors què passa, que quan dius alguna cosa que no agrada a aquesta gent, et censuren. Això és el que va passar amb el tema “La trama del drama”. Spotify me’l va censurar per dir “borbón ladrón”. Gràcies a la pressió mediàtica i el ressò que se’n va fer per les xarxes socials el vam poder penjar. És molt trist que segueixi passant tot això.

El dia 16 presenteu el disc a La Nau de Barcelona. Què hi trobarà la gent que vingui?

Hi trobarà molt d’amor posat en aquest projecte. Música i lletres escrites des d’una veu molt sincera. L’energia de cinc dones amb moltes coses a dir, dalt d’un escenari. També crec que podrà percebre les nostres ganes de col·lectivitzar lluites i crear xarxa per seguir creant i transformant a través de l’art.

A més a més vindran a fer un parell de col·laboracions la Clara Peya i La Cris. Dues artistes molt, molt increïbles amb qui estem preparant un bon show. Que vinguin perquè serà bonic!