Espill en clau femenina
En el marc de la Setmana del Llibre en Català, l’editorial Barcino ha presentat la seva última novetat editorial. Una nova edició crítica de l’Espill de Jaume Roig a càrrec d’Antònia Carré dins de la seva col·lecció Els Nostres Clàssics Autors Medievals. Una obra que s’ha de llegir amb ulls sense prejudicis més enllà de la seva clara misogínia, perquè són més de 16.000 versos apariats de quatre síl·labes dedicats a recollir tots els mals que aquesta misogínia del s. XV atribuïa a les dones, sempre volent provocar la rialla del seu públic lector. Van presentar el llibre la mateixa Antònia Carré i el director de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte i Montserrat.
La Plaça de la Paraula a l’avinguda de la Catedral de Barcelona es va convertir en un escenari, amb l’edifici gòtic com a testimoni silenciós de la lectura dels versos de Roig. Primer la filòloga i experta en l’obra d’Espill, Antònia Carré va parlar del llibre i de l’autor. La seva tesis doctoral versava precisament sobre aquest llibre. Fa trenta anys que estudia, escriu i reescriu sobre ella, així que és una bona coneixedora de la mateixa. Tres són les raons que Carré ens va donar per llegir aquesta obra cabdal de la nostra literatura. La primera perquè és un llibre misogin i per tant políticament incorrecte, avui en dia segurament no trobaria cap editor que s’atrevís a publicar-ho. Podria veure’s com un insult contra les dones avui en dia, però és un llibre que té una dosis de provocació necessària segons la filòloga i s’ha de llegir pensant en l’època que es va escriure.
La segona raó és que Roig té l’habilitat i la destresa de descriure perfectament la vida quotidiana a la València del s. XV. Jaume Roig era metge i no tan sols atenia a les famílies benestants de la ciutat sinó que visitava als malalts als hospitals. En aquella època els hospitals eren el lloc a on els pobres que no tenien diners per pagar un metge anaven a parar. Així Roig tenia de primera mà la inspiració per crear personatges del tots diversos i que retraten metges, prostitutes, apotecaris i tota mena de persones que vivien en aquella època i que l’ajuden a construir la seva història i que a més creen un relat que pot interessar no només a aquells que els agrada la literatura sinó també la cultura i el passat de la nostra història. I per últim, la tercera raó que ens donà Carré és que l’Espill és una obra magnífica ben estructurada i escrita que val la pena llegir.
Aquestes són les raons que ens donà l’Antònia Carré per llegir l’Espill. Una obra que ens explica el dilema d’un home gran, uns noranta anys, que es vol tornar a casar. Ja ha estat casat diverses vegades. Una nit s’adorm i en un somni el savi Salomó li diu que no es casi mai més que les dones no són res bo i que és millor que es dediqui a l’oració i s’allunyi d’elles. El protagonista li fa cas, ja que Salomó va tenir més de 1000 amants entre dones i concubines i en devia saber un munt sobre el tema.
L’Espill és una d’aquelles obres que no deixa indiferent. Segurament a l’època de ser publicada també va passar. Com ens comentava l’Antònia Carré, Roig devia llegir els seus versos a les tertúlies masculines, mentre prenien uns glopets de licor i els homenots devien fer-se un gran fart de riure. Veiem aquest llibre des d’aquesta perspectiva de l’humor, perquè si ens surt la feminista que portem a dins potser fins i tot el cremem.
Per acompanyar els versos de l’autor, l’editorial Barcino i els Amics d’Els Clàssics han tingut la genial idea de posar en les veus d’unes quantes dones poetes el recital de la presentació. Laia Noguera, Blanca Llum Vidal, Teresa Colom i Àngels Gregori ens han llegit diversos fragments, posant la seva veu, el seu accent i el seu cor en cada peça. Quatre veus diferents, quatre poetesses distintes per un mateix escriptor. Per acabar d’arrodonir la nit, Jaume Arnella ha musicat també alguns dels versos de Roig i els ha interpretat amb la seva guitarra.
Bona combinació entre poesia, literatura medieval i música, en el marc de la Setmana del Llibre en Català en què Barcino ens convida de nou a descobrir els nostres clàssics, la nostra cultura i la nostra història.
Fotos: Jordi Vidal