Crònica de la croada contra Catalunya, l’any 1285. Bernat Desclot.

L’Editorial Barcino, dins la seva col·lecció Tast de Clàssics torna a oferir-nos una altra joia de la literatura medieval catalana. Amb l’edició dels fragments de la Crònica de Bernat Desclot (1285), en què es relaten els enfrontaments militars entre Felip l’Ardit i Pere el Gran, continua la seva tasca d’apropament dels clàssics a un llenguatge més actual. En aquesta ocasió l’adaptació ha anat a càrrec de Miquel Desclo, poeta, assagista, traductor de clàssics i hereu en la ficció de l’autor, gran amant de la seva tradició i del text que ha “traduït” amb cura. No volent canviar gaires paraules, conservant l’esperit de l’obra.

Aquesta part de la Crònica se situa en l’enfrontament entre Catalunya i França conseqüència de les disputes entre ambdós regnes pel control de Sicília. El papa francès Martí IV va sancionar la guerra com a croada i la mà de Déu segons els francesos sobre la terra va decidir envair Catalunya. Un Déu misericordiòs que molt cristianament ordena als francesos matar nens estampant-los contra les parets, violant dones i monges i cremant esglésies i monestirs. Un Cardenal francès que diu: “Com sóc representant de déu faig desdir promesa i no perdreu l’honor” quan el rei francès trenca la seva promesa. ¿Honor? ¿Quin honor? ¿Misericòrdia? ¿Quina misericòrdia? Per sort davant els avanços francesos, nosaltres teníem a Roger de Llúria, però d’això en parlarem més tard.

El text de la Crònica és clau en l’àmbit històric, un testimoni directe de les accions que van succeir però a més a més, un relat emocionant, que manté el suspens i l’acció, tot i que ja sabem el que va passar. Lectura apassionant d’assetjaments de ciutats, lluites navals i una guerra sense treva. I a més a més, uns almogàvers comandats per l’almirall Roger de Llúria, un personatge fascinant. Un home dur, amb punys de ferro, un Charles Bronson medieval que no té pietat i que proporciona alguns dels moments més impressionats del relat de Desclot. No us explico res, millor llegiu, llegiu. No us en penedireu.

En els diferents episodis de la Crònica es veu clarament la mestria de les lletres de Bernat Desclot. Un relat fresc i dinàmic, atractiu i amè que es llegeix en un sospir i es gaudeix encara més. I una tasca encomiable de l’Editorial Barcino que un cop més ens apropa lectures essencials de la nostra literatura.