Contra la paret, crònica imprescindible d’una veritat incòmoda
Contra la paret
Cia. La Pública
de Lali Álvarez
Amb David Teixidó, Sonia Espinosa i Clara Garcés
Sortir d’una obra de teatre i no tenir paraules per definir-la. Només emoció. Això és el que vaig experimentar ahir a l’estrena a l’Antic Teatre de l’obra Contra la paret de Lali Álvarez.
Per als qui no la conegueu, la Lali Álvarez és una dramaturga i directora teatral de Barcelona, que va saltar de l’underground a la primera plana del teatre català amb la seva obra anterior, Ragazzo, obra dedicada a la trobada del G8 a Gènova (2001) i a l’assassinat del jove Carlo Giuliani. Ragazzo es va endur el Premi de la Crítica 2015.
La seva nova proposta posa el punt de mira directament a la nostra ciutat, Barcelona. Contra la paret és una peça de teatre documental lleugerament ficcionalitzat. Teatre documental. Vet aquí un gènere que no estem acostumats a veure. Un gènere que es mereix tenir presència en els millors escenaris. I aquesta peça en concret es mereix arribar al gran públic, perquè la seva voluntat és només la de donar visibilitat a fets terriblement quotidians de la nostra societat, del nostre país, de la nostra ciutat.
El punt de partida de Contra la paret són els fets de l’anomenat cas 4F. Per als que no el tingueu present, un breu resum. 4 de febrer de 2006. Durant una festa al Palau Alòs (Carrer Sant Pere Més Baix), un agent de la Guàrdia Urbana va resultat ferit greument en caure-li un objecte contundent al cap. El resultat de la nit va ser la detenció i condemna a presó de 4 persones per la seva suposada relació i/o responsabilitat en els fets.
Contra la paret treballa en la línia del polèmic documental cinematogràfic Ciutat Morta (2013), dedicat a aquests fets.
Maltractaments, tortures, muntatges policials. El cantó fosc de l’autoritat. Allò que per definició no troba mai lloc a la portada de l’AVUI ni al telenotícies de TV3. La qual cosa és sinònim de: allò que per definició passa desapercebut per a la societat.
Contra la paret ens trasllada a una festa. Una festa com aquella del Palau Alòs, o com qualsevol altra. Una festa on hi parlen tres persones. Tres personatges que donen veu als represaliats, a les víctimes de la violència policial i els maltractaments. Tres actors de primera línia com David Teixidó, Sonia Espinosa i Clara Garcés, que es calcen pells molt incòmodes per fer-nos viure aquesta història esfereïdora. Tres actors que donen veu a tots aquells que no en tenen, a los Nadie.
Part del text es basa en un el testimoni directe d’un dels protagonistes del 4F, Rodrigo Lanza, que ha hagut de passar 7 anys a la presó pels fets del 4F. També hi trobem un personatge basat parcialment en Patricia Heras, víctima tràgica del 4F.
La funció d’ahir va ser especialment emotiva, no només per la seva execució impecable, per unes actuacions emocionants, per una posada en escena innovadora i fascinant i per l’interessantíssim diàleg que es va fer després (amb diversos testimonis i representants d’organitzacions de defensa dels drets humans). A més, entre el públic s’hi trobava el propi Rodrigo Lanza, acompanyat de la seva família. Va ser molt emotiu presenciar el diàleg silenciós que es va establir entre ell i l’actor que li dóna vida.
Contra la paret és, en definitiva, una obra necessària, imprescindible. Perquè la societat en massa necessita conèixer els mecanismes de l’autoritat. Perquè el coneixement és el primer pas perquè es produeixi el canvi. Perquè una societat que no respecta els drets humans essencials és una societat disfuncional. Perquè cal que algú ens faci sortir de la nostra bombolla quotidiana i ens ensenyi com actuen aquells que suposadament ens protegeixen. Perquè institucions com ara Amnistia Internacional o Irídia perden constantment la batalla contra les autoritats en la defensa dels drets humans. Perquè gent com la Patricia Heras, el Rodrigo Lanza o l’Ester Quintana han patit desgràcies vitals per culpa de la policia i ningú ha estat declarat culpable. Per tot això i per moltes més raons, aneu a veure Contra la paret.
[…] el documental Ciutat morta. Este caso forma parte también de las temáticas de la obra de teatro Barcelona. Contra la paret, de Lali Álvarez, a la que entrevistamos hace […]