Maria Enrich, escriure deixant un trosset de l’ànima
Avui entrevistem l’escriptora i pedagoga igualadina Maria Enrich, narradora per a infants i joves, que fins ara ha publicat diversos llibres de gran èxit literari i mediàtic com la novel·la Mitjons llargs (Barcanova).
Es pot considerar que vas ser la primera girl-scout de l’Estat si ens permets l’expressió, o com a mínim una de les pioneres gràcies a l’educació alternativa que vas rebre a l’escola Mowgli. ¿Com creus que et va influenciar aquesta experiència pedagògica per convertir-te en el que ets ara, és a dir una excel·lent professora i una escriptora de literatura infantil consagrada?
Segur que no vaig ser ni la primera, ni la segona girl-scout… No obstant això estic convençuda que el pas per l’escola Mowgli sí em va influir i molt quan, anys més tard, em vaig posar a escriure. Estàvem a principis dels 60, en un món gris i de poques llibertats. En aquest context, neix l’escola Mowgli, com moltes altres escoles a Catalunya, que seguirà una línia de pedagogia activa. Nens i nenes junts a la classe vam descobrir una nova realitat de mil colors on el joc, la fantasia i la imaginació van ser les eines principals del nostre aprenentatge. Sense deures, sense llibres de text, sense càstigs… Segur que aquest context ideal que vaig trobar a l’escola em va forjar un món interior ric i creatiu que després vaig poder canalitzar a través dels meus llibres.
Lògicament, ets una persona amant de la natura en general i del muntanyisme en particular. ¿Creus que la teva literatura hauria estat diferent sense aquesta passió per la vida natural?
Als meus llibres hi ha sempre un respecte, un gran amor, per la naturalesa. Sempre que puc m’agrada reivindicar allò natural i, en concret, les noves pràctiques neorurals i ecològiques essencials per poder afrontar el futur del nostre planeta. Són petits granets de sorra com els horts urbans o les bicicletes elèctriques, per exemple.
Ets, a més, una dona viatgera a nivell mundial. ¿Quins han estat els viatges que més t’han inspirat per crear les teves excel·lents i trepidants històries?
Solc ambientar les meves històries en contextos pròxims i coneguts de primera mà, experimentats; però m’agrada que en aquests petits móns quotidians hi hagi la presència d’altres cultures o hi apareguin personatges d’altres països.
Per a aquells que no coneguin la llegendària ciutat d’Igualada, capital de la comarca de l’Anoia, ¿què els recomanaries a nivell cultural en general i literari en particular perquè la visitessin?
Igualada ha viscut, com moltes altres ciutats, una seriosa crisi que ha destruït bona part de la indústria tèxtil, una indústria de llarga tradició local. No obstant això, la ciutat ha reaccionat davant la crisi amb diferents projectes emprenedors, el més significatiu és la recuperació de l’antic barri adober (barri del Rec) rehabilitant alguns dels seus edificis i, sobretot, a través de la proposta comercial i cultural REC.0: la instal·lació efímera de punts de venda de moda de primeres marques a les antigues fàbriques d’adobats, juntament amb una programació de concerts i performances. Cal tenir en compte també La Mostra, una fira d’espectacles de teatre infantil capdavantera al nostre país. I en general, destacaria la riquesa de propostes literàries que ofereix la ciutat, la majoria entorn de la Biblioteca Central, una biblioteca de referència per a moltes altres biblioteques de Catalunya.
El teu cas és semblant al del cineasta M. Night Shyamalan, que va passar d’explicar contes als seus fills a portar aquestes mateixes històries a tot el públic. Quina va ser l’excusa necessària perquè donessis aquest pas?
Recordo que el meu marit un dia em va dir: Vols escriure? Doncs fes-ho! Aquestes paraules tan simples em van adonar que moltes vegades deixem que les il·lusions es quedin en això, il·lusions i, per por o per mandra, no arribem a realitzar-les. Vaig pensar en les paraules del meu marit i em vaig plantejar seriosament posar-me a escriure. Necessitava temps per fer-ho i em vaig imposar uns horaris que havia de respectar.
Vaig començar a escriure els contes que havia imaginat, després van venir-ne les correccions i organitzar-ne el volum. I després dels contes van arribar les novel·les… Per sort, les editorials em van obrir les portes sense posar-m’hi moltes dificultats. Havia emprès el camí a l’escriptura!
Què hi ha de tu al narrador dels teus contes i novel·les?
M’agrada explicar que a cada conte que escric, a cada novel·la, deixo un trosset de la meva ànima. O, dit d’una altra manera, cada llibre que he escrit és un reflex de la meva manera de ser i veure el món. No podria escriure d’una altra manera.
¿En qui t’inspires per crear els teus personatges? En les teves filles? ¿En els teus alumnes?
Tinc una trilogia protagonitzada per tres germanes —La Tona, la Tina i jo— clarament inspirada en les meves tres filles. Altres vegades no hi ha hagut un model concret on inspirar-m’hi, sinó que el personatge ha nascut sol, síntesi segurament de diferents persones que m’han servit de model sense jo mateixa adonar-me’n, o sí. Vaig escriure també una novel·la, Mitjons Llargs, basada en la meva pròpia infància i l’experiència a l’escola Mowgli.
Algun alumne teu t’ha demanat que li dediquessis un dels teus llibres? Com va ser aquesta experiència?
Sovint faig fòrums a escoles i instituts i moltes vegades, al final de l’acte, els alumnes volen que els dediqui el llibre que han llegit. Aprofito els pocs minuts que estic amb cadascun d’ells per preguntar i conèixer la seva opinió sobre la lectura. Sóc feliç quan em diuen que és el millor llibre que han llegit a la seva vida! I els nens i adolescents són sincers en dir-ho!
¿Creus que la lectura de ficció hauria de ser més exponencial en l’educació infantil avui en dia?
A l’educació infantil, la literatura en general crec que ocupa un lloc bastant rellevant. No obstant això no passa així quan entrem en l’ensenyament secundari, durant el qual el llibre de ficció va quedant oblidat en favor dels continguts curriculars. Una llàstima! La literatura obre moltes portes, desperta curiositats, convida a conèixer i ajuda a créixer humanament i en coneixements. Hi ha importants diferències entre els resultats acadèmics dels estudiants lectors i aquells que temen els llibres.
Què estàs escrivint ara mateix? Ens en pots avançar alguna primícia?
En aquests moments, som al mes de desembre, tinc entre mans un conte de Nadal per a un diari local. També vaig gestant diferents idees que encara no tenen forma definida. Veurem com es materialitzen…