Biennal de Pensament, o com la ciutat pensa en veu alta

La Biennal de Pensament torna del 13 al 18 d’octubre amb més d’un centenar de veus, sis dies de debats i una pregunta de fons: com podem entendre el món que ens ha tocat viure sense donar per inevitables les seves contradiccions?

Hi ha una paradoxa en la manera com vivim el present: mai no havíem tingut tantes eines per accedir a la informació i, tanmateix, sembla que cada vegada ens costi més trobar el temps i l’espai necessaris per comprendre què està passant al nostre voltant. Les urgències s’encadenen, els conflictes se superposen, les certeses trontollen i les paraules es converteixen massa sovint en armes llancívoles. Enmig d’aquest soroll, aturar-se a pensar pot semblar gairebé un acte de resistència.

Precisament aquí és on vol intervenir la Biennal de Pensament, que del 13 al 18 d’octubre tornarà a convertir Barcelona en un gran espai de conversa, debat i intercanvi d’idees. La cinquena edició de la cita, impulsada per l’Institut de Cultura de Barcelona, té un lema que funciona alhora com una invitació i una declaració d’intencions: Desencadenar el present.

Desencadenar-lo vol dir, en aquest cas, deixar de considerar inevitables les dinàmiques que determinen la nostra vida col·lectiva. Vol dir preguntar-nos per què les democràcies s’erosionen, com es construeixen les desigualtats, quines conseqüències tenen les guerres més enllà dels camps de batalla o de quina manera les transformacions tecnològiques i urbanes modifiquen la nostra relació amb els altres. Però també significa revisar les idees que donem per descomptades, qüestionar els relats dominants i imaginar altres maneres de viure.

La Biennal proposa fer-ho sense limitar el pensament a les sales de conferències ni reservar-lo a l’àmbit estrictament acadèmic: els carrers, les places i els equipaments culturals de la ciutat es convertiran en escenaris d’una conversa que vol ser tan plural com el món que intenta comprendre.

La Biennal de Pensament 2026 ofereix més de cent veus, que entre elles evocaran moltes maneres de mirar el món. La programació reunirà més d’un centenar de pensadors, escriptors, artistes, periodistes, científics socials, arquitectes, activistes i creadors, tant del panorama internacional com del local.

Entre els noms més destacats hi trobem l’escriptor italià Alessandro Baricco, la filòsofa nord-americana Wendy Brown, l’exfutbolista i activista antiracista Lilian Thuram, la dramaturga Angélica Liddell, l’escriptora argentina Mariana Enríquez, el periodista Patrick Radden Keefe, el cineasta José Luis Guerín, la filòsofa Fina Birulés, l’economista i novel·lista Felwine Sarr o l’escriptora Xiaolu Guo. També hi participaran veus com Omri Boehm, Maryam Madjidi, Juan Mayorga, Leila Guerriero, Eileen Truax i Jean-Philippe Kindler, entre moltes altres.

La diversitat dels participants és també una declaració sobre la manera d’entendre el pensament. La literatura, la filosofia, el periodisme, el cinema, les arts escèniques i l’activisme no apareixen com a compartiments estancs, sinó com a formes diferents d’interrogar una mateixa realitat.

Què poden aportar els escriptors a la comprensió de la guerra? Com poden les arts qüestionar els discursos d’odi? Què passa quan les experiències de les persones que han quedat fora dels relats dominants ocupen el centre de la conversa? La Biennal vol posar en contacte aquestes mirades i generar espais on les preguntes, les experiències i les perspectives diverses puguin conviure sense haver de desembocar necessàriament en una resposta única.

La Biennal abordarà sis grans eixos: les tensions de les democràcies actuals, els reptes urbans i l’accés a l’habitatge, les guerres i la memòria, les migracions i les identitats, les condicions de vida i la precarietat, i el paper de les arts com a eina per comprendre el món i reflexionar sobre la realitat contemporània.

Una de les singularitats de la Biennal és que la ciutat no funciona només com a escenari, sinó també com a objecte de reflexió. El CCCB i la plaça Joan Coromines tornaran a ser centres neuràlgics de la programació, però les activitats arribaran també a La Model, la plaça Major de Nou Barris, la plaça de les Glòries, l’Hivernacle del parc de la Ciutadella i els centres cívics La Sedeta i Casa Orlandai. Aquesta distribució territorial vol acostar el pensament a diferents barris i connectar-lo amb la vida cultural quotidiana.

La proposta s’inscriu en una xarxa de col·laboracions que va més enllà dels sis dies del festival. El comissariat està integrat per Marina Garcés i Albert Lladó de l’Escola de Pensament, Elisabet Goula del CCCB, Rafael Vilasanjuan d’ISGlobal i Mireia Calafell i Berta Subirats de La Sullivan. Això apunta a una voluntat de connectar institucions i projectes que treballen durant tot l’any en els àmbits del pensament, la cultura i la reflexió crítica.

En definitiva, la Biennal de Pensament planteja una invitació que sembla senzilla, però que resulta cada vegada més necessària: aturar-nos, escoltar-nos i tornar a formular les preguntes. En un present marcat per la velocitat, els conflictes i la dificultat de distingir entre informació i soroll, pensar no és un luxe ni una activitat deslligada de la realitat. És una manera d’intentar comprendre-la i, potser, de transformar-la. Del 13 al 18 d’octubre, Barcelona tindrà més d’un centenar de veus disposades a fer-ho en públic. La qüestió és si nosaltres també estem disposats a escoltar-les.

Podeu consultar el programa de la Biennal aquí.