Trilogia de la Fundació. Isaac Asimov.

Duna continua la seva impressionant tasca de publicar en català les millors obres de la ciència-ficció. Gràcies a això tenim per fi la trilogia de la Fundació d’Isaac Asimov. Per si alguna persona no ho sap, Asimov és un dels grans pares de la ciència-ficció i sense ell, no seria el que és avui en dia. Aquesta trilogia en particular és una de les grans obres del gènere, així que si t’interessa, no te la pots perdre.

Al primer llibre, Fundació, ens trobem un Imperi Galàctic que s’ha expandit i consolidat al llarg de 12.000 anys. Sembla que domina l’univers, però en realitat està començant la seva decadència. Ningú sembla adonar-se’n, però un dels grans científics del mateix prediu la seva caiguda. És Hari Seldon i ha emprat per fer aquesta predicció, la psicohistòria, una nova ciència. Seldon establirà una colònia al planeta Tèrminus, una Fundació que es convertirà amb el temps amb la salvadora de tota la Galàxia. Allà, aquesta nova Fundació neix per enfrontar-se als perills, les crisis que va predir Seldon i nous e inesperats enemics.

A Fundació, Asimov crea les bases d’aquest món tan particular. Amb ell viurem el desenvolupament i la prosperitat de la Fundació. A poc a poc, es farà un nom i això, serà perillós, com descobrirem al segon llibre, Fundació i Imperi. Les prediccions de Seldon patiran i la Fundació amb elles. L’Imperi està moribund, però encara té força i veurà en la Fundació una amenaça potencial. En aquest llibre veurem reptes, noves esperances, però també la corrupció, el poder que corromp i que buscar controlar els altres.

A Segona Fundació, continuarem descobrint el pla del gran Hari Seldon. Les dues Fundacions, la primera que vam conèixer a Tèrminus i que tothom coneix i una segona oculta, a l’altre extrem de la galàxia. Una amenaça per a la primera Fundació, potser? En aquest darrer llibre viurem noves lluites inesperades i reptes que mai s’havien plantejat els protagonistes. Ni tan sols Hari Seldon.

La mestria d’Asimov és única. Bona prova d’això és que una obra que va escriure el 1951, avui en dia sembla totalment actual. És increïble també com Asimov va ser de visionari i va predir, qual Hari Seldon, coses que avui en dia són molt habituals, però que llavors eren impensables.

Asimov no té un únic personatge, sinó que a cada llibre, diversos personatges ens van explicant les fases i els esdeveniments que succeeixen durant molts anys de diferència. Cada capítol pot distar anys o dècades de l’anterior. De fet, és millor, perquè no és aquesta una història de personatges, ni tan sols de l’omnipresent Hari Seldon, sinó de la humanitat i les seves tribulacions. Amb aquest fons galàctic, Isaac Asimov ens parla de colonialisme, religió com a forma de control, corrupció, lluites de poder,…

Asimov es regala un in crescendo, el ritme anirà augmentant fins a arribar a la tercera novel·la a on es converteix en trepidant. Tant que no podràs parar de llegir. Si t’agrada la ciència-ficció, has de llegir aquesta trilogia i si no has llegit mai res del gènere, és una bona manera de començar.