Quim Moya, o la crida del retrat
El passat 15 de novembre ens vam acostar a Manresa per a la inauguració d’una exposició de pintura a la Sala Gran del Casino. Concretament l’exposició Llindars de l’artista Quim Moya (comissariada per la Marta Ricart), que es podrà visitar fins al 6 de gener del 2025 (de dimarts a diumenge de 17:30 a 20:30).
En Quim Moya és conegut en el sector cultural com a co-director (juntament amb Eva Quintana) de la residència d’artistes i centre de creació Cal Gras, a Avinyó. Qui el coneix una mica més sap que darrere d’aquells ulls inquisitius i aquella veu càlida s’hi amaga un pintor d’una intensitat particular.
L’obra del Quim Moya s’articula en dos plans separats: d’una banda, és conegut com a pintor de directe, creador de murals i quadres de gran format en directe, amb atractius efectes visuals on hi participa la purpurina o els llums ultravioletes. En aquesta dimensió, ha actuat juntament amb músics com Astrio, Ovidi4, Fermín Muguruza o Ravid Goldschmidt.
D’altra banda, en Quim té una prolífica producció personal, principalment en l’àmbit del retrat. Són obres on hi apareixen rostres de diferents mides, colors i formes. Un tret comú és que tendeixen a prescindir del llenguatge del realisme per endinsar-se en un expressionisme cru i en l’experimentació amb els materials. Tal i com descriu ell mateix en els textos de l’exposició Llindars:
Al taller jugo, puc barrejar-hi diferents materials, sobre una tela, sobre un paper i senzillament deixar que el temps i la física facin el miracle. A partir d’un cert moment, les aigües a la matèria van fent el seu procés i aquí és on jo soc el primer sorprès en algun moment, perquè és quan visualitzo la proposta que em fa tota aquesta dansa. I és aquí on jo treballo des del retrat, quan comença a desvetllar-se alguna cara, però més que la cara, l’emoció que m’expressa o l’ànima que pot haver-hi darrere. Jo dic de vegades que m’agrada treballar des d’aquesta provocació de l’accident.
Dintre de la producció retratística del Quim, hi va haver un salt quan va iniciar una experiència al refugi antiaeri de la Renaixença, a Manresa. Mentre preparava una peça per fer allà, en Quim explica que va sentir un canvi de percepció amb tot el que l’envoltava. Des de llavirs duu a terme una investigació en la foscor, deixant-se portar per aquesta dimensió.
En conjunt, les obres recollides a l’exposició Llindars et conviden a la reflexió, a endinsar-te en les mirades i en l’expressivitat dels rostres, i a veure on et duu cada obra. Són obres que aconsegueixen ser alhora dures i delicades. Retrats que no deixen indiferent a l’observador, i que evoquen racons i dimensions d’humanitat amb els quals sentir-se identificats.
En definitiva, Llindars és una exposició tremendament recomanable d’un artista amb un llenguatge absolutament únic. No us la perdeu! Us deixem amb un petit recorregut visual per l’exposició el dia de la presentació: