Maria Arnal i Marcel Bagés, és el desig de la teva nuesa

Remescles, acoples i melismes EP
de Maria Arnal i Marcel Bagés

Amb aquest EP autoproduït, gravat a Infusiones Musicales, debuta en el mercat discogràfic el duet format per Maria Arnal i Marcel Bagés. Una combinació fascinant de veu i guitarra, d’aquelles que t’enamora en qüestió de segons.

El títol d’aquest E.P. ofereix una bona descripció del que s’han proposat fer amb la seva música. Remescles, perquè la seva proposta implica una recerca discogràfica, bibliogràfica i històrica a la recerca de poemes, cançons, evocacions o cants populars de diferents orígens, que posteriorment el duet fa seus de manera molt personal.

Acoples, perquè la guitarra explora sonoritats i textures que s’allunyen de la sonoritat clàssica d’un format com aquest i exploren terrenys que semblarien propis d’uns Sonic Youth o una P.J. Harvey intentant versionant el Fred Firth. Finalment, els melismes, que fan referència a la tècnica vocal de fer oscilar les notes mentre es canta una síl·laba musical. La fórmula queda clara, oi?

En aquest E.P. hi trobem temes tan sensuals i apassionats com No he desitjat mai cap cos com el teu. El text original és ni més ni menys que del gran Vicent Andrés Estellés, que segueix sent d’allò més actual en veu de la Maria, que amb les seves modulacions l’eleva a nivells èpics, acompanyada per una guitarra que només és possible d’algú que hagi va mamar el grunge dels 90.

A destacar també el tema Cant de batre, una emocionant evocació d’amistat i companyonia, amb una veu fascinant que et fa viatjar per territoris propis del flamenc i una guitarra hipnòtica que genera veritable addicció.

Fotografia: Irene Armangué Vila

El passat divendres 8 de gener, vam tenir l’ocasió de veure el duet en acció al Centre Cívic Golferichs.

Amb una sala plena de gom a gom, el duet va repassar el seu repertori creixent de cants recuperats i repensats, combinats amb alguna versió. Entre cançó i cançó, la Maria explicava l’origen de les lletres o explciava el procés de confecció dels temes. En alguns casos, el viatge proposat és igual d’encantador que el tema en sí. Amb una interpretació excel·lent, van saber fascinar un públic la mitjana d’edat del qual superava la cinquantena.

En sortir del concert, la meva acompanyant va dir que li recordava a l’Omega però en català. I per aquí van els trets. En més d’un tema hi trobem veus aflamencades i guitarres intenses, amb tocs indy i experimentals.

Tinc la impressió que en la trajectòria futura del duet, el públic serà sempre heterogeni: des d’amants del lirisme clàssic fins a musicòlegs de d’avantguarda, tots quedaran fascinats. En definitiva, estem davant d’un duet que combina a la perfecció esperit clàssic i contemporani. No oblidem que Maria Arnal i Marcel Bagés van telonejar a Mishima en el seu concert a la sala Apol·lo el passat mes de desembre.

Us recomano que us passeu pel seu Bandcamp, on hi podeu escoltar o comprar el seu E.P. en format digital. I estigueu atents, ja que al llarg d’aquest any hi haurà novetats discogràfiques. A tenir molt en compte. Alguna cosa em diu que en sentirem molt a parlar.