La mort de la Virginia. Leonard Woolf.

Segueixo en plena fase Woolfiana, buscant també altres veus que em parlin de la Virginia, a part de la seva. Continuo les meves lectures amb aquest La mort de la Virginia que publica Cal Carré en català, un breu relat dels últims dies de la Virginia Woolf des de la perspectiva del seu marit, en Leonard Woolf. En realitat, aquest relat pertany a l’autobiografia del també escriptor Leonard Woolf, és un fragment d’aquestes. Cosa que explica l’epíleg del llibre. Em va sorprendre en llegir-ho, perquè no parla de la Virginia ni de la seva mort fins a la pàgina 90 o així. I ja m’imaginava que molt bé que em posis en situació amb el context de la guerra, els bombardejos sobre Londres i Anglaterra i la por a la invasió que tant de mal va fer a la sofrida ment de la Virginia, però veia que l’escriptora no arribava mai. Imaginant que en les seves memòries, que també m’agradaria llegir, en Leonard parlava molt sobre la Virginia, tot cobrava més sentit.

Independentment d’això, és una lectura interessant per entendre què va portar a una de les grans veus de la literatura a endinsar-se a les fredes aigües del riu Ouse per no ressorgir mai més amb vida. No és aquest un relat morbós de la seva vida, sinó segurament, el relat necessari d’un Leonard que reflexiona sobre el que va ser i el que podria haver sigut, si podria haver fet alguna altra cosa diferent per evitar el final de la seva estimada Virginia.  

20 anys va trigar a publicar aquesta part de la seva vida. Un relat dels últims mesos de la seva vida conjunta. Instal·lats definitivament a Monk’s House a Rodmell, a la vall del riu Ouse. A on havien anat fugint dels bombardejos de Londres a causa de la Segona Guerra Mundial. Una guerra que ja havien viscut amb la primera i de la que encara no s’havien desempallegat. Entre la calma del camp, escrivint, jugant, veient a alguns amics, passejant, dinant o ajudant a la gent del poble, també viuen moments de tensió quan els avions nazis sobrevolen la zona llençant ràfegues indiscriminades de metralla o bombes que causen grans destrosses o incendis terribles.

Com a afegit valuós, el volum inclou tres contes de la Virginia Woolf. La fascinació de l’estany, Un poble de mar i El llegat, que sabent el final de l’escriptora cobren un nou sentit, gairebé premonitori. El teniu també en castellà publicat per Lumen.