Els catalans als camps nazis. Montserrat Roig.

No podem oblidar. La barbàrie, la crueltat, el dolor i brutalitat que la Segona Guerra Mundial va portar al món. El nazisme va portar l’horror a la seva màxima expressió, la resta del món descobria horroritzada els camps d’extermini. La màquina de tortura i d’aniquilació de milions de persones. Entre aquestes persones que van morir als camps d’extermini hi havia molts catalans, republicans que fugien d’un altre horror, el d’una guerra civil que matava la democràcia i es carregava una República escollida democràticament. Franco i els seus guanyaven i milers de republicans fugien creuant les muntanyes per acabar a França, alguns als camps de refugiats, molts lluitant a la resistència i després capturats i entregats als botxins nazis per morir en els trens de la mort, apilats com animals o més tard als camps, de mil i una maneres: torturats, executats, matats de fam, fred i de cansament, esclavitzats i obligats a treballar fins a morir, gasejats, disparats, llençats contra els filferros electrificats, penjats, morts a pals o llençats als gossos per ser devorats, víctimes d’injeccions mortals o experiments terribles,…Tot això ens desvela aquest llibre. Els catalans als camps nazis. La història oral i en primera persona dels catalans que van patir l’horror dels camps nazis. Els que van sobreviure expliquen la història, la seva història i la dels seus companys i companyes, a una Montserrat Roig que ja no seria mai més la mateixa.

L’hem d’agrair tant la feina que va fer. Va visibilitzar als que s’havien tornat invisibles, als que la història havia fet invisibles. Van morir molts catalans als camps d’extermini però també en van sobreviure i en aquest llibre coneixem les seves penúries però també la seva lluita per la supervivència, el recolzament entre uns i altres, sense distincions, la fortalesa i la debilitat, la pena, la ràbia, el dolor, el patiment, la malaltia i finalment, la mort o l’alliberament. I també coneixem el paper de les dones, tants cops oblidades, com si elles no haguessin lluitat tant com els homes. Elles també van patir els camps nazis amb més horrors. Van veure als seus fills morir als seus braços, els seus nadons sacrificats només néixer, les van esterilitzar, torturar…. És aquest un llibre dolorós però necessari. Crec sincerament, que aquests llibres haurien de ser lectura obligatòria a totes les escoles.

No hem d’oblidar mai. Hem de lluitar pel record d’aquells que van morir i sobreviure a la barbàrie nazi, que van lluitar perquè avui nosaltres siguem lliures, per la democràcia, una paraula tan  aquests dies. La feina de Montserrat Roig va ser àrdua i llarga, però el resultat és magnífic. Roig sap mostrar el relat directe i cru, de la mà dels testimonis que va entrevistar, ens fa sentir el dolor i la ràbia, la impotència de saber el que van patir tants homes i dones per lluitar per la llibertat a mans d’uns desalmats carnissers que van convertir-se en el que ells volien convertir a les seves víctimes: éssers inhumans. I tot això excel·lentment documental i explicat per la mestria d’aquesta escriptora cabdal de la nostra literatura. Edicions 62 va reeditar el llibre l’any passat en commemoració dels 40 anys de la seva publicació. I gairebé 40 anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial. En acabar la guerra, a aquells republicans i republicanes catalans encara els van quedar molts anys d’incomprensió, molts no van poder tornar mai a pisar casa seva, Catalunya. Altres, com la Neus Català, es van dedicar a mantenir la memòria dels desapareguts viva. I el llibre de la Montserrat continuava aquesta tasca, que no s’ha d’aturar mai. Gràcies a les diferents amicals, el record dels horrors del nazisme no s’oblidaran mai. I gràcies a la Montserrat Roig molts catalans van descobrir que molts dels seus companys i companyes van estar als camps nazis, per morir però també per sobreviure. No els oblidem mai.