Confert: Woody Guthrie, el folk sorgit de la pols
El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí acull l’exposició The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la. Un interessant repàs historiogràfic a través d’objectes i fotografies sobre les tempestes de sorra que van assolar durant els anys 30 a les Grans Planes dels Estats Units. Un problema que pot semblar llunyà però que demostra clarament el mal que estem fent a la terra. Els refugiats climàtics són els protagonistes, juntament amb les causes d’aquesta crisi ecològica i els problemes que es van derivar. Aquesta època està documentada gràcies als llibres de John Steinbeck i de fotografies icòniques com les de Dorothea Lange, però també a través de les cançons de Woody Guthrie, que va patir les tempestes en primera persona.
Dins del marc d’aquesta exposició vam poder gaudir de la xerrada-concert Woody Guthrie, el folk sorgit de la pols. Impartida de la mà del fotoperiodista musical Jordi Vidal, ens vam endinsar en l’apassionant vida d’una de les llegendes més grans del folk nord-americà. Núria Graham es va encarregar de la música, oferint versions de les cançons del mestre. Guthrie va viure directament el Dust Bowl, va caminar a peu o va viatjar com a polissó als trens que anaven cap a Califòrnia fugint de les tempestes i de la Gran Depressió. I amb les seves cançons, va transmetre la història d’aquests refugiats que ho van perdre tot, que van deixar casa seva i les seves pertinences, que van partir amb moltes promeses i es van trobar amb moltes desil·lusions. Tot això ens ho va explicar Jordi Vidal, fent-nos partícips de l’interessat trajectòria vital del músic, de la seva importància com a figura cabdal del folk però també de la història de la música nord-americana i del seu llegat, encara viu.
L’escenografia era perfecta, una camioneta dels anys 30 va ser l’escenari de la presentació. Vidal va entrar tocant l’harmònica i cantant a cappella “Tom Joad” per introduir-nos en la figura de Guthrie. “So Long It’s Been Good to Know You (Dusty Old Dust)” va ser la primera versió que va fer Núria Graham. Una cançó que precisament parla del Dust Bowl i les seves conseqüències. “This Train” ens parlà del desplaçament, de com la música viatjava arreu del país, de tren en tren, de salt en salt, amb la gent i amb el Guthrie que viatjava amb la seva guitarra a l’esquena. “Vigilante Man” canta sobre la terra promesa, la decepció, la malaltia que els envoltà en arribar al lloc que hauria estat la seva salvació però va ser més aviat la seva condemna. “Pastures of Plenty” va ser la versió més sentida, Núria Graham la va clavar. Jordi Vidal ens va parlar després del llegat de Guthrie, d’aquells que continuen el seu camí, de cantar sobre el que passa al món, de documentar, de fer cançons per ser cantades, cançons per la gent. El confert va acabar amb una esplèndida versió del “California Stars”, Vidal ens va recordar que Wilco i Billy Bragg en van fer una versió a partir dels centenars de lletres que va deixar el mestre Guthrie sense musicar. Un recorregut precís i encertat sobre la figura d’un mestre sense el qual no s’entendria la música americana d’avui en dia. Excel·lent combinació, conferència i música, per apropar-nos a Woody Guthrie, la seva història i la seva música amb dues persones que es nota que han connectat amb les seves cançons.
L’exposició es podrà veure al Museu de la Vida Rural fins al 5 de gener de 2019. No us la perdeu. Més informació aquí.