Clarissa, o les set temptatives fallides de suïcidi de Carlos Be

No havíem estat encara a La Badabadoc Teatre, i va ser una grata sorpresa descobrir aquesta sala amb una programació molt prolífica. L’ocasió va ser veure la peça Clarissa o set temptatives fallides de suïcidi, una producció pròpia de la sala amb direcció de Lali Álvarez a partir d’un text de Carlos Be i amb interpretació de Clara Garcés.

Un espai blanc ocupat únicament per una estranya cadira de perruqueria, i una única persona en escena. És la Clarissa, una dona que ha patit, pateix i patirà.

L’autor del text, el dramaturg Carlos Be, aporta més detalls sobre el personatge: “la Clarissa sembla haver-se escapat d’una comèdia de Pedro Almodóvar. Descobreix que el seu marit l’enganya amb la seva millor amiga, el fa fora de casa i, quan ell surt per la porta, la Clarissa es llença pel balcó, però viu en un primer pis i el florista ha aparcat a sota. La Clarissa s’estavella contra els cistells de flors i només aconsegueix fracturar-se una cama”. L’episodi del balcó no serà l’únic, i la Clarissa recorre a diverses idees per posar fi a la seva vida.

Tot i que el patiment és una constant a tota l’obra, l’espectacle es defineix com “una comèdia apta per a tots els públics, un cant a l’alegria, a les ganes de viure”. Veurem alegries, veurem pors i veurem temes com ara la salut mental, l’alzheimer, les quotidianitats trencades, els amors trobats i les pedres d’haixix.

A Culturaca som molt fans de la Lali Álvarez. Alguns recordareu l’entrevista que li vam fer fa un temps amb motiu de la seva obra BARCELONA: contra la paret. És la primera vegada que la Lali dirigeix un text que no ha escrit ella mateixa.

“I sento que Clarissa ha vingut a buscar-nos per recordar-nos que no tenim res més que l’ara i l’aquí. I que no podem donar res per fet: ni la parella, ni el nostre lloc professional, ni la salut, ni tan sols que seguirem sent nosaltres mateixes, i seguirem reconeixent-nos”.
-Lali Álvarez

Clarissa és una obra intensa, amarga i alhora divertida. No perd el temps amb lirismes, i va directa a tocar la fibra sensible. Aconsegueix arrossegar-te a la incomoditat del dolor i la malaltia, i a continuació fer-te riure. Un aplaudiment a la gran feina de la Clara Garcés, que ens fa transitar per tots aquests estats i que encarna magistralment un personatge pertorbador i alhora commovedor.

Si aquesta ha estat la primera producció pròpia de La Badabadoc, caldrà seguir-los el rastre. Molt recomanable.