Ali Smith. Noia troba noi. Raig Verd.
Aquest ha sigut el meu primer apropament a l’escriptora escocesa Ali Smith i ha sigut gràcies a Raig Verd que publica a l’autora en català. Arran de l’èxit editorial del seu quartet estacional, ara recuperen aquesta petita obra que va publicar anteriorment, el 2007, en concret.
A Noia troba noi, coneixem la història de dues germanes l’Imogen i l’Anthea. Són molt diferents de fet. Gairebé pols oposats. Gràcies a l’Imogen, Anthea entra a treballar amb ella a Pure, una agència creativa que busca atreure el seu públic amb promeses d’una aigua perfecta. L’Imogen és responsable, seriosa, ordenada. L’Anthea és tot el contrari. No l’importa arribar tard a la feina si pot passejar al costat del riu descalça.
L’Anthea s’enamora d’una artista de la protesta que respon al nom d’Ifisol. Abans ja havia vist la seva obra mentre passejava per la ciutat. Molts edificis i monuments n’estan plens. En aquestes pintades critica durament a Pure, l’empresa per la qual treballen les dues germanes. Quan l’Anthea i l’Ifisol es troben, la guspira salta irremeiablement. El seu destí canviarà per sempre.
Aquesta és la sinopsi d’aquesta novel·la breu que es llegeix en un sospir. La prosa àgil de l’Ali Smith t’atrapa i no et deixa aixecar del sofà o d’allà on estiguis reposant mentre llegeixes fins que arribes a la seva última pàgina.
Una història de llibertat i d’alliberament. Una història d’amor, de passió, d’ideals i de trencar esquemes i barreres. Les que trenquen l’Anthea i l’Ifisol, però també les que trenquen mútuament les dues germanes. Dues persones que hauran d’enfrontar-se a les seves pròpies pors, a les personals i les compartides i tornar a començar. Reformular, reinventar, canviar el món i a elles mateixes a l’hora.
A l’obra no només tenim la presència de les dues germanes sinó també dels seus avis, quan ens expliquen el seu passat, els seus records, de la casa a on viuen. Uns diàlegs entre passat, present i futur molt interessants i plens de reflexions. De situacions i vivències que són variables del canvi. Els joves són els que fan que les coses canviïn, però la gent gran és la que els aporta l’experiència d’un passat que no volen repetir.
En les seves pàgines Ali Smith parla de reivindicacions, de la natura, tan important per sobreviure i que s’ha de protegir, de l’amor entre persones del mateix sexe, del canvi, de la unió i com fer-la servir per transformar el món.
Castellano
Este ha sido mi primer acercamiento a la escritora escocesa Ali Smith y ha sido gracias a Raig Verd que publica a la autora en catalán. A raíz del éxito editorial de su cuarteto estacional, ahora recuperan esta pequeña obra que publicó anteriormente, el 2007, en concreto.
En Noia troba noi, conocemos la historia de dos hermanas Imogen y Anthea. Son muy diferentes de hecho. Casi polos opuestos. Gracias a Imogen, Anthea entra a trabajar con ella en Pure, una agencia creativa que busca atraer a su público con promesas de un agua perfecta. Imogen es responsable, seria, ordenada. Anthea es todo el contrario. No le importa llegar tarde al trabajo si puede pasear junto al río descalza.
Anthea se enamora de una artista de la protesta que responde al nombre de Ifisol. Antes ya había visto su obra mientras paseaba por la ciudad. Muchos edificios y monumentos están llenos de ellas. En estas pintadas critica duramente a Pure, la empresa para la cual trabajan las dos hermanas. Cuando Anthea e Ifisol se encuentran, arde la llama irremediablemente. Su destino cambiará para siempre jamás.
Esta es la sinopsis de esta novela breve que se lee en un suspiro. La prosa ágil de Ali Smith te atrapa y no te deja levantar del sofá o de allá donde estés reposando mientras lees hasta que llegas a su última página.
Una historia de libertad y de liberación. Una historia de amor, de pasión, de ideales y de romper esquemas y barreras. Las que rompen Anthea e Ifisol, pero también las que rompen mutuamente las dos hermanas. Dos personas que tendrán que enfrentarse a sus propios miedos, a los personales y los compartidos y volver a empezar. Reformular, reinventar, cambiar el mundo y a ellas mismas a la vez.
En Noia troba noi no solo tenemos la presencia de las dos hermanas sino también de sus abuelos, cuando nos explican su pasado, sus recuerdos, cuando hablan de la casa donde viven. Unos diálogos entre pasado, presente y futuro muy interesantes y llenos de reflexiones. De situaciones y vivencias que son variables del cambio. Los jóvenes son los que hacen que las cosas cambien, pero la gente mayor es la que les aporta la experiencia de un pasado que no quieren repetir.
En sus páginas Ali Smith habla de reivindicaciones, de la naturaleza, tan importante para sobrevivir y que se tiene que proteger, del amor entre personas del mismo sexo, del cambio, de la unión y como usarla para transformar el mundo.