Acorar, o preguntar-se si encara hi som a temps

Aquesta setmana hem tingut l’immens plaer d’entrar en una sala de teatre i transportar-nos a una altra realitat gràcies al talent i la capacitat d’evocació d’una sola persona. Es tracta de Toni Gomila i la seva obra Acorar, que es pot veure a l’Espai Texas, una peça tremendament especial que ha recollit molts aplaudiments des que es va estrenar l’any 2011.

A partir d’un minúscul fet casolà, oferim una visió universal que provoca una reflexió en l’espectador sobre el seu món més íntim. Arribarem a la secreta intimitat de cada un perquè allò que oferim és universal.

Un espai buit, una pantalla on es projecta alguna definició (començant amb la mateixa paraula ‘acorar’) i un actor capaç de donar veu a un repertori infinit de personatges, en un monòleg que ofereix un recorregut coral per la tradició de la seva terra.

Concretament, es recrea una jornada de matances a Mallorca, on no hi falta ningú de la casa. I aquest moment visceral i sanguinolent serveix com a pretext perfecte per parlar sobre la tradició, sobre què fa que un conjunt de gent es consideri un poble. En definitiva, parla sobre la identitat, sobre com es consolida i com es pot perdre.

No cal cap mena d’escenografia ni de recurs escènic per transportar-nos a aquest món. N’hi ha prou amb l’expressivitat del superlatiu Toni Gomila, que amb un gest i una paraula crea els objectes, i amb un lleuger canvi de veu alterna entre els personatges, transportant-te immediatament a l’escena.

Primer callàrem i oblidàrem ses cançons. Després vàrem cloure es ulls i oblidàrem es paisatge. I ara no sé si encara hi som a temps o si mos hem d’avesar a viure dins un desert sense cap ombra.
-Toni Gomila

L’obra suposa una tendríssima exploració del món rural, amb les seves maneres i les seves tradicions. En un món perillosament globalitzat, on les ciutats s’assemblen cada cop més entre elles, un text com Acorar és tan necessari com la veu d’un avi recordant-te els noms dels diferents ocells.

Acorar transcorre a Ses Illes, però és fàcil d’extrapolar a la llar de cadascú. És una obra que convida o pràcticament obliga a reflexionar sobre d’on venim, quins valors i coneixements hem rebut i cap on anem. Un text nostàlgic i incisiu com un vell ganivet, que es posiciona clarament en la defensa de la identitat entesa com a “allò nostre”.

En definitiva, Acorar és un text poètic, evocador i absolutament necessari, executat per un mestre de l’escenari. Totalment recomanable.