Museu Memorial de l’Exili, testimoni d’un passat no massa llunyà
Museu Memorial de l’Exili
La Jonquera
El cap de setmana passat vaig estar pels voltants de la frontera francesa, duent a terme un projecte de documentació i creació sobre els exiliats de la Guerra Civil. Dels molts punts significatius que vaig recórrer, avui em centraré en un. El Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera.
Actualment, La Jonquera és un punt de parada per les rutes internacionales de transports, i és un poble famós pels aparcaments de camions, les grans benzineres, els prostíbuls i els grans supermercats on els francesos s’aprovisionen de tabac i alcohol.
Però fa exactament 77 anys, aquesta petita població de l’Alt Empordà va passar a la història com a un dels punts de pas dels milers d’exiliats republicans (tant militars com civils) que el febrer de 1939 van fugir de les tropes de Franco, juntament amb altres pobles com i colls de muntanya com Portbou, Agullana, La Vajol o Cantallops.
Durant deu dies, pel dos passos fronterers principals (de La Jonquera a El Portús i el Coll dels Belitres, a Portbou) va creuar la frontera prop de mig milió de persones, buscant refugi a França.
El Museu Memorial de l’Exili documenta aquest procés d’exili, la situació dels exiliats en els nombrosos camps de refugiats creats al sud de França i la posterior diàspora d’aquest gruix de població.
És un centre de documentació molt recomanable per a amants de la història, per a tots aquells de vosaltres que (com un servidor) sou descendents d’exiliats o per qualsevol persona que vulgui saber més sobre l’èxode massiu dels perdedors de la guerra civil, la posterior vida en camps o la vinculació entre nazisme, feixisme italià i l’Espanya nacional.
Al museu hi trobareu fotografies crues i impactants d’aquest èxode humà, a més de vídeos que recullen noticiaris europeus de l’època i testimonis de diversos supervivents de l’exili. La major part d’aquest supervivents, després de passar uns anys en els camps de refugiats lluitant contra la mort, les malalties i la desesperació, va quedar-se a viure a França.
D’altres van unir-se a l’exèrcit francès, nord-americà o soviètic per lluitar contra Hitler. Finalment, una minoria va decidir emprendre el perillosíssim trajecte de tornada a la pàtria com a il·legals. Quan visiteu el museu, aneu preparats per confontar-vos amb històries desgarradores que, no obstant, no són gaire llunyanes.
Us recomano combinar la visita amb la del Fort de Bellegarde, a la localitat veïna de Le Perthus, i amb la Maternitat d’Elna, una institució humanitària creada per la suïssa Elisabeth Eidenbenz per tal d’assistir a les exiliades embarassades dels camps de refugiats del sud de França. Recentment, a Culturaca us vam parlar de l’obra homònima de Pablo Ley. Us recomanem anar-hi per descobrir la història en persona.
Fort de Bellegarde