MOI DISPOSITIF VÉNUS, d’Adeline Flaun

Aquest cap de setmana es pot veure a l’Antic Teatre una obra que no deixarà indiferent. Es tracta de MOI DISPOSITIF VÉNUS (JO Dispositiu Venus), creada per Adeline Flaun, una artista martiniquesa establerta a Catalunya.

Després d’una crisi sociopolítica, una petita illa viu una ruptura sistèmica amb els PK, grans productors i distribuïdors alimentaris, fins llavors posseïdors del monopoli econòmic local. Enmig d’aquesta reestructuració de la societat, moltes dones superen el seu desemparament financer convertint les seves veus en les veus dels avatars d’un programa encriptat de serveis sexuals en línia: e-International Venus.

Qui hi ha darrere d’aquesta nova activitat que ocasiona una recrudescència de la prostitució mundial?

El text està escrit, dirigit i interpretat per Adeline Flaun, que a més n’ha creat les coreografies. La il·luminació és de Félix Gane, la música i espai sonor de Clara Aguilar, els vídeos de Yannis Sainte-Rose, el decorat de Kanet &Jean-Marc Bullet, i el vestuari de Jesús Cobos. L’espectacle és en francès, amb subtítols en català.

Aquí la tenim, Venus. Sola en aquesta pantalla… En el fons, no n’hem de fer gaire cosa de la seva història, ni la d’altres, Júpiter, Gaia, Plató, Sèneca, grecs i romans que no contribueixen en absolut en la nostra identitat. Mestissats marcats amb ferro, massa indignes per ser blancs, massa vergonyosos per assumir-se com a negres… Obligats a desterrar els nostres propis mites, i encara ens hem de salvar de ser el que som. Estimeu-vos els uns als altres, ens insistien. Només aquells que se saben estimar de debò els uns als altres poden plantar banderes, sotmetre espècies, acumular recursos, imposar poders militars… i matar les bruixes!

Influenciada per la seva formació teatral i audiovisual, l’Adeline Flaun combina una interpretació realista amb dades documentals i imatges corporals carregades de simbolisme. És un espectacle unipersonal en què l’autoficció dóna un sentit personal a aquesta lluita de classes, on la hipersexualització és l’instrument polític de la classe opressora, el model d’alienació que cal combatre amb més urgència.

L’obra tempteja el terreny de la distopia, però on la ficció és terriblement propera a la realitat contemporània. El text aborda el tema de la presència i dels rols de la sexualitat en la societat actual, en particular la societat martiniquesa, quant a la sexualització dels vincles humans i l’objectivació del cos.

Imprescindible, sembla ser. Diuen que va néixer de l’escuma del mar, Venus. Així, de cop. Adulta des del naixement. El mite li va robar la infància, el mite la va fer fèrtil des de la seva creació, desitjable des de la seva creació. El cos al vent. No tenim dades sobre el dia de la seva primera regla, de si va tenir por mentre intentava comprendre allò que li queia entre les cames. Segons sembla, no li va fer falta un manual d’instruccions, a Venus. Venus es va convertir en Venus en una edat en la qual ja era conscient del seu cos, dels límits del seu cos, de les possibilitats del seu cos, preparada per al cos de l’altre.

MOI DISPOSITIF VÉNUS és una peça sòlida, contundent i alhora poètica, on l’Adeline Flaun encarna diversos personatges per reflexionar sobre el sexe i la seva mercantilització, sobre la pèrdua de la innocència, sobre la lluita als marges de la llei, sobre estratègies de resistència, sobre l’instint de supervivència en una societat que ens supera.