L’home a qui ja no agradaven els gats. Isabelle Aupy

Raig Verd publica en català i en castellà aquest petit llibre que ha sigut tota una sensació editorial a França arropat per les llibreries. L’home a qui ja no agradaven els gats ens trasllada a una illa a on viu un grup de persones amb normes pròpies. Persones que han decidit marxar del continent, fugir, potser i viure lliurement. L’illa està plena de gats. No són de ningú, però també són de tots. Els gats van i venen quan volen per les cases de l’illa i acompanyen als seus habitants, fins que de sobte, un dia desapareixen. No explicaré gaire més de l’argument, no vull fer spoliers. Però perquè tornin els gats algunes coses hauran de canviar, tant si els agrada als habitants com si no. Què faran els habitats d’aquesta illa per recuperar els seus gats?

Ens ho explica tot el protagonista. Ell ens presenta als diferents veïns que l’acompanyen. Una jove vídua i el seu fill; el cura del poble, un exiliat rus poeta i violinista, una mestra retirada, un faroner solitari,…A tots aquests personatges entranyables i únics s’uneix un nou professor que juntament amb la desaparició dels gats farà que tot canviï a l’illa.

Isabelle Aupy narra de forma addictiva que es llegeix en un sospir i que t’atrapa des de la primera paraula. Amb una història aparentment senzilla, Aupy reflexiona i ens fa reflexionar sobre la fragilitat de la llibertat i com es poden manipular les paraules per canviar el sentit d’aquestes. De com la llibertat, que donem per donada, no és tal i estem condicionats per la societat i els interessos aliens als nostres desitjos.

L’home a qui ja no agradaven els gats no només parlem de gats, parlem de la condició humana, de les nostres preocupacions, anhels i pors. Un llibre divertit, però profund a l’hora. No us ho perdeu.

Castellano

Rayo Verd publica en catalán y castellano este pequeño libro que ha sido toda una sensación editorial en Francia arropado por las librerías. El hombre al que ya no le gustaban los gatos nos traslada a una isla donde vive un grupo de personas con normas propias. Personas que han decidido marcharse del continente, huir, quizás, y vivir libremente. La isla está llena de gatos. No son de nadie, pero también son de todos. Los gatos van y vienen cuando quieren por las casas de la isla y acompañan a sus habitantes, hasta que de repente, un día desaparecen. No explicaré mucho más del argumento, no quiero hacer spoliers. Pero para que vuelvan los gatos algunas cosas tendrán que cambiar, tanto si les gusta a los habitantes como si no. ¿Qué harán los habitantes de esta isla para recuperar a sus gatos?

Nos lo explica todo el protagonista. Él nos presenta a los diferentes vecinos que lo acompañan. Una joven viuda y su hijo; el cura del pueblo, un exiliado ruso poeta y violinista, una maestra retirada, un farero solitario,…A todos estos personajes entrañables y únicos se une un nuevo profesor que junto con la desaparición de los gatos hará que todo cambie en la isla.

Isabelle Aupy narra de forma adictiva que se lee en un suspiro y que te atrapa desde la primera palabra. Con una historia aparentemente sencilla, Aupy reflexiona y nos hace reflexionar sobre la fragilidad de la libertad y cómo se pueden manipular las palabras para cambiar el sentido de estas. De cómo la libertad, que damos por sentada, no es tal y estamos condicionados por la sociedad y los intereses ajenos a nuestros deseos.

El hombre al que ya no le gustaban los gatos no solo habla de gatos, habla de la condición humana, de nuestras preocupaciones, anhelos y miedos. Un libro divertido, pero profundo a la vez. No os lo perdáis.