La roda del cel. Ursula K. Le Guin.

Raig Verd continua publicant les obres de la gran Ursula K. Le Guin. Una de les veus més importants de la literatura i en concret, del gènere de ciència-ficció i fantasia. I ho fa editant La roda del cel a través de Duna Llibres, la seva aliança amb l’editorial Mai Més Llibres.

Portada de La roda del cel d'Ursula K Le Guin, edita Duna Llibres

La roda del cel és una altra novel·la sublim i totalment visionaria. És esfereïdor llegir aquest llibre i adonar-se que tot el que va preveure l’escriptora en els seus llibres s’està convertint en realitat. I no precisament una realitat alegre i tranquil·la, sinó tot el contrari. Ella ja ens ho advertia als anys 70, però sembla que no li hem fet cas. Així ens va. El llibre original és del 1971. Però anem per parts. De què va La roda del cel?

Estem en un futur distòpic. El nostre protagonista es diu George Orr, un dibuixant de plànols anodí que viu a la ciutat de Portland. El món ha patit molt i els seus habitants viuen en aquesta nova realitat com poden. Per acabar-ho d’adobar, George té un problema: pren drogues per no somiar perquè pensa que els seus somnis es converteixen en realitat. En fer un mal ús de la seva targeta sanitària per aconseguir fàrmacs il·legalment, és obligat per les autoritats a fer una teràpia amb un psiquiatre anomenat William Haber. Un metge que a més és un investigador i estudiós dels somnis. Haber intentarà ajudar-lo a superar el seu “problema” amb una nova màquina que està provant l’Augmentador i la hipnosi, tot i que està clar que no el creu. O sí?

No puc explicar gaire més del que passa, us donaria massa pistes de la trama i l’heu de descobrir llegint el llibre. La roda del cel és fascinant, addictiva i brutal de principi a fi. Una reflexió sobre el poder i com aquest ens corromp. De com ens destruïm amb l’excusa de fer un món millor, quan només és millor per uns quants. Del preu que hem de pagar. D’un futur sense futur.

Llegiu-la. No us penedireu. Només us diré que vaig començar La roda del cel i en dos dies me’l vaig acabar. No podia parar. Gràcies, Ursula per donar-nos tant.

You may also like