Enric Casasses i Teresa Colom al menjador de casa

Puja l’IVA de la cultura, el govern ens ha arrossegat a una cosa que anomenen crisi, i en definitiva la gent va menys a concerts i espectacles. Però l’última cosa que voldríem al món és que els artistes aturessin la seva activitat, tan necessària. En un context així, no està de més pensar noves maneres de formular el consum cultural.

Això és el que ha fet precisament una parella de Barcelona (que mantindrem en l’anonimat). Han creat un format molt interessant, al qual han anomenat Living ROOM Concerts BCN. La idea és oferir concerts privats al menjador de casa seva, de la mà de músics internacionals que conviden personalment. La idea és sensacional. Diumenge migdia, vermut aportat pels assistents i actuació privada en bona companyia. Què més es pot demanar?

Doncs després de fer diverses edicions d’aquests concerts de menjador, la parella va decidit programar també un recital de poesia. Tots sabem (o com a mínim ho sabeu els lectors de Culturaca) que l’escena poètica barcelonina no podria estar més viva. Hi ha poetes creant i hi ha un públic receptiu. Una altra combinació immillorable. Per tant, sembla un bon moment per incloure també la poesia en aquestes actuacions de petit format. Els encarregats de començar aquest cicle de recitals van ser dos pesos pesats de la poesia catalana moderna que necessiten poques presentacions: l’Enric Casasses i la Teresa Colom.

Els dos poetes van optar per un format dinàmic basat en l’atermància. Com en un combat de boxa pacífic i delicat, s’anaven alternant, fent blocs d’uns deu minuts aproximadament (evidentment, l’Enric Casasses és un home com cal que va pel món sense rellotge). L’alternança entre els dos estils va ser magnífica. D’una banda, els delicats versos emilydickinsonians de la Teresa Colom, recitats amb veu melosa i amb un ritme gairebé ritual. De l’altra, les composicions de l’Enric Casasses, a la recerca d’una ars poetica total, recitades amb energia i reminiscències de sonoritat punk. 

La combinació va funcionar de meravella, i el temps se’ns va passar volant, tot viatjant per paratges d’una bellesa incomparable. Quan va arribar el moment de tornar a la realitat, allà estava el vermut, esperant-nos. Us hem dit mai que la poesia ens fa feliços?