Entrevista a Terrae, o re-connectar amb el territori

Fa uns mesos us parlàvem del projecte musical Terrae (Andreu Peral i Genís Bagés) i del seu disc Nostre gra. Aquest divendres faran el primer concert de l’any a la Casa Golferichs de Barcelona, i hem aprofitat l’avinentesa per entrevistar-los. Amb tots vosaltres, entrevistem a Genís Bagés de Terrae.

Comencem amb quatre preguntes genèriques que fem a tots els artistes que entrevistem:

Per què folk?

En realitat ha sigut sempre folk, personalment porto molts anys estudiant jazz i l’Andreu cantant a les caramelles, jotes i també rock. Totes aquestes músiques són músiques d’arrel; el fet diferencial és que ara hem volgut mirar a casa nostra i veure què podem aportar a la rica tradició de músiques populars que tenim.

Cap on va la vostra música?

Doncs encara no ho sabem; intentem reinventar-nos constantment. Ara mateix el nostre focus està posat en la tradició d’arrel, el patrimoni literari ebrenc i la memòria històrica. Tot passat pel nostre sedàs. Tot i així, no descartem escriure i fer música amb altres punts de vista i mirades. Ens interessen molt la Terres de l’Ebre actuals, les seves problemàtiques i singularitats.

Quins músics us han influït més?

Tant l’Andreu com jo mateix bevem molt de la música anglosaxona i el rock alternatiu espanyol. Tot i aquests punts d’unió, també tenim interessos diversos. L’Andreu, per exemple, porta anys a les esquenes com a compositor de temes amb una influència forta de l’indie espanyol, i a mi m’interessa molt el jazz i l’experimentació. Opino que aquesta macedònia d’influències ens dona molta riquesa. Per parlar de músics en concret, podem citar des de Pep Gimeno “Butifarra” a Iván Ferreiro, Camarón o Estrella Morente.

Quin és el vostre intèrpret actual preferit, i per què?

Actualment estem molt atrapats a artistes com Guitarricadelafuente o Maestro Espada. A casa nostra ens resulta molt interessant el que fan Remei de Ca la Fresca o l’Arannà.

A continuació, m’agradaria fer-vos algunes preguntes concretes sobre el projecte Terrae.

Com definiríeu el que fa Terrae per algú que no us hagi escoltat mai?

Terrae és un homenatge a les Terres de l’Ebre, des de les seves músiques populars, la seva literatura i memòria històrica. Ens interessa parlar dels seus paisatges i tradicions, de la seva història però amb una mirada actual, on hi podem trobar des d’un efecte de veus a samplers i loops.

Com va començar el projecte Terrae? Com us vau conèixer els dos i com va sorgir la idea de crear plegats?

L’Andreu i jo portem molts anys d’amistat i tocant junts en diversos projectes. Els dos ens hem criat a Flix i hem tingut interessos comuns. Terrae va néixer fa un any i mig amb la voluntat de seguir creant junts però amb una mirada a les nostres terres.

Crec que el territori és molt important per al projecte Terrae. Com us ha influït ser flixancos, ser riberencs?

És vital. Els riberencs som els ebrencs del nord, fem de pont amb les terres de ponent i tenim algunes tradicions properes també a d’altres comarques com el Segrià, mirant al nord, i Priorat mirant a l’est. Pensem, però, que l’Ebre ens defineix com a col·lectiu i és el que ens connecta a la resta del territori.

Sembla que en els darrers anys hi ha hagut un fort ressorgiment de la música d’arrels, integrant cants populars amb sonoritats contemporànies. Em refereixo a projectes com Joana Gomila, Engrunes Seques, Tarta Relena o Maria Arnal i Marcel Bagés. A què creieu que es deu?

La gent té la necessitat de re-connectar amb el territori. En certa manera les xarxes socials i el creixement desmesurat (ho tenim tot a un clic) és una arma de doble tall, ja que ens dona un mar de possibilitats que sovint ens ha allunyat d’allò proper, d’allò terrenal. Per això ens encanta revisitar literatura que parla de la terra, l’aquí i ara, com ho fa la Zoraida Burgos o en Perejaume. Aquests artistes que cites són referents per nosaltres i aconsegueixen tenir aquesta mirada local amb un pensament global.

Si haguéssiu de descriure el disc Nostre gra com un viatge, quin recorregut faria?

Crec que entendria més les Terres de l’Ebre com a patrimoni a conèixer. Catalunya és un territori divers i amb singularitats. El sud sovint ha estat oblidat, per qüestió geogràfica, demogràfica i econòmica, entre d’altres motius. Qui no entengui les Terres de l’Ebre no pot entendre Catalunya com a global. Amb Nostre gra, intentem justament aportar el nostre petit granet cap a aquesta direcció.

Les lletres són un aspecte molt important a Nostre gra. Composeu els temes al voltant del text?

Sovint sí. L’única lletra original és la de ‘Virgínia Amposta’. A partir d’aquí, doncs sovint els textos recollits ens serveixen com a motivació per crear un univers sonor al voltant.

Cap on us agradaria evolucionar en els propers anys? Més tradició o més experimentació?

Pensem que és complementari. De fet, no s’entén una cosa sense l’altra. No sabem cap a on tirarem; el que sí que sabem és que entenem la tradició com un element en constant moviment. La tradició és revolució; ha de ser una eina per empoderar-nos i repensar-nos. Si no, no ens interessa.

Com reacciona el públic als vostres concerts? Noteu que hi ha edats connecten més amb la vostra música?

Doncs la veritat és que estem molt contents amb com estan reaccionant tot tipus de públics. Hem pogut tocar a festivals com l’Eufònic i el Càntut (un representa l’experimentació, i l’altre l’arrel), i als dos llocs ha funcionat molt bé, fet que ens reafirma que els dos punts no estan tant allunyats, més bé al contrari.

Es pot exportar la música de Terrae?

Doncs això intentarem, ara tenim tancats una sèrie de concerts per la resta de l’Estat Espanyol i estem treballant per sortir a l’estranger, pensem que la música no entén de fronteres ni d’idiomes.

Aquest divendres 31 feu el primer concert de l’any a Golferichs. Què hi trobarà la gent que vingui?

Doncs molts energia i passió, tant l’Andreu com jo som molt passionals i intentem donar-ho tot a cada concert, defensar la nostra visió i compartir-la.