Andreu Latorre Azurmendi, l’artista que seguirà sempre amb nosaltres

Avui em poso molt personal, ja us aviso. Avui us vull parlar del’Andreu Latorre, un artista de Barcelona que ens va deixar fa un any. Ahir va fer exactament un any, i es va organitzar un acte dedicat a ell a l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu, el seu barri de sempre.

I per què és una qüestió personal per a mi? Doncs perquè vaig tenir la sort inmensa de conèixer l’Andreu, veure’l treballar, col·laborar amb ell, entrar en el seu univers i, el plaer més gran de tots, compartir amb ell una amistat profunda, íntima i meravellosa.

A l’octubre del 2013, ja vaig publicar a Culturaca un article dedicat a l’Andreu, però per mi és molt important dedicar-li unes paraules més personals en aquest primer aniversari, que a més coincideix (amb aquella ironia macabra del destí) amb la primera gran exposició de totes les seves obres sobre tela.

L’obra artística de l’Andreu Latorre Azurmendi inclou pintura, escrits, publicacions, art visual i art sonor. Cada una d’aquestes categories es mereixeria un estudi a fons, però en realitat no eren més que diferents idiomes per expressar una visió única i personal sobre l’existència, sobre la percepció de l’univers. Una percepció rica en matisos, de vegades fosca, de vegades abstracta, de vegades claríssima i lúcida com les paraules d’un savi.

Us convido a fer un recorregut pausat i obert de ment per la seva web. Hi trobareu les obres del projecte Caballito del diablo (fetes a quatre mans amb la pintora Leticia Hernández) i bona part de la seva obra pictòrica individual del 2008 al 2014.

Una cosa que pot sorprendre a més d’un és la quantitat relativament reduïda d’obra que va fer en aquests anys. Per a l’Andreu, pintar un quadre no era una cosa que es pogués prendre a la lleugera. Era un procés llarg, laboriós, estudiat i de vegades esgotador. El seu gran perfeccionisme el portava a examinar cada fase de cada obra durant molt de temps, decidint si donar-la per vàlida o no, si seguir endavant o repintar-la de blanc i tornar a començar. Tot i que les obres resultants eren fresques i dinàmiques, el procés per arribar-hi tenia molt de meditatiu, de reflexiu.

El que més em fascina és la capacitat d’evocació d’aquestes obres. Cada tela és un viatge, un paisatge abstracte d’un lloc que pot existir, que ha hagut d’existir, al menys en la imaginació. És un viatge irresistible. A la seva web hi apareix una cita sobre l’art abstracte que em sembla encertadíssima com a declaració de principis:

– Por tanto, no le preocupa que un chimpancé pueda hacer un cuadro abstracto?
– No, mientras sea bueno.
William S. Burroughs

En la web també hi trobareu algunes peces representatives de la seva obra sonora (definida com a ‘Terapias de sonido para la aniquilación del pensamiento’) i la seva obra audiovisual (definida com a ‘Terapias audiovisuales para una total alienación de la realidad’). En tots dos casos, es tracta d’obres que jo percebo com un mantra visual/sonor.

A la seva manera i en els seus paràmetres, tenen el mateix efecte evocador que els quadres.  I tal i com jo ho veig, exploren idees semblants de percepció abstracta, unitat entre el tot i el no-res, moviment imprevisible o trajecte cap a un lloc desconegut.

Tal i com he dit al començament, ahir vam celebrar aquest primer aniversari en una un acte dedicat a ell a l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu. D’una banda, l’acte va consistir en la inauguració de l’exposició Bienvenido a nadie a mi jardín extinto, que durarà fins el 15 de març i que és absolutament recomenable. De l’altra va ser l’ocasió triada pel seu company, l’escriptor Francesc Hernàndez, per presentar el llibre Orgull.

El llibre és un diari novel·lat que abarca gairebé tres anys d’història conjunta de l’escriptor i l’Andreu, des que es van conèixer fins a l’actualitat, passant pels inicis de l’enfermetat, la seva mort i un any d’absència.

L’Andreu ha estat una persona tan important per a mi, tant a nivell personal com a nivell creatiu, que em passaria hores parlant-ne. I ho seguiré fent. Però aquest article acaba aquí. Espero que gaudeixis del teu recorregut particular per aquest univers fascinant.