Mireia Calafell i Blanca Llum Vidal es fan el tall i s’esquincen la pell de sal
Fes-me el tall: s’esquinça la pell de sal Dimarts, 12/05/2015 Fundació Tàpies Ahir vam assistir a un dels primers actes de la Setmana de la Poesia de Barcelona, organitzat pel Centre Dona i Literatura. Es tractava d’una taula rodona de poetes però amb una característica prou especial: no hi havia taula. Aquest format, ideat per la crítica literària Marta Font (del Centre Dona i Literatura) va resultar molt més amè i fluid que una taula rodona corrent. El títol de l’acte (Fes-me el tall: s’esquinça la pell de sal) està format per la unió de dos versos, pertanyents a les dues poetes convidades: la Mireia Calafell i la Blanca Llum Vidal. 
L’acte va començar amb els parlaments d’una representant de l’Institut Català de les Dones, la Laura Borràs (Institució de les Lletres Catalanes) i la Marta Font, coordinadora de la proposta. Cal destacar l’estil de la Marta Font, que combina el registre estrictament formal de l’àmbit de la recerca amb un toc de poesia, en una mena d’exercici d’acadèmia poètica. A continuació, va començar una performance poètica realitzada per la Sonia Espinosa, de la companyia teatral Almaradas (a la qual vam
entrevistar no fa gaire). L’actriu va interpretar textos de grans referents de la poesia escrita per dones, com ara Maria Mercè Marçal, Clarice Lispector o Hélène Cixous. Aquests textos van preparar el terreny per a la lectura de les dues poetes convidades. La Mireia Calafell (Barcelona, 1980) forma part del grup de recerca Cos i Textualitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’associació cultural ArtsMoved. Ha participat en numeroses antologies i la seva poesia ha estat traduïda a diversos idiomes. La seva poesia és seductora i evocadora, i en ella hi ha molt de cos, de jo, d’auto-estudi.
Literatura No t’ha besat i ha marxat amb pressa, i ha arribat a casa, i ha encès l’ordinador, i ha escrit no t’he besat, no t’he besat la boca i ara què en faig jo d’aquest voler-te als llavis. En fa literatura. Només literatura.
La Blanca Llum Vidal és autora de cinc llibres de poesia (va llegir diversos textos del darrer, Punyetera flor). Els seus poemes són elaborats, complexos i un punt barrocs. És amant de les cites i dels referents literaris, que inclou profusament en els recitals. A més de llegir textos publicats, va avançar un parell de fragments d’un projecte extens en el qual està treballant, de temàtica amorosa, inspirat en l’estudi del Càntic dels Càntics.
Els fruits del mal Obro nous amb el coltell clavat enimit, només la punta sols marcant quin és el nus, allà on la closca fa juntura i guarda fosc un bessó tort. Esportellat d’allà defora també a dins se migparteix com un cercell d’humana pensa que, esberlat, gronsa la parla dins la conca de l’ull tret i en el flum de sang traïda. Em cruspeixo el fruit garrell i amb un gust de bony i fusta i amb un retop d’humanal cap no puc fer re, només ullar i de tant en tant esmussar el tall de l’eina nostra –esgarriar-lo.
Acabades les intervencions de les dues poetes, l’actriu Sonia Espinosa es va acostar a elles i les va sorprendre interpretant una sel·lecció dels seus poemes. Les poetes van poder sentir els seus textos en veu d’una altra persona, sentits i interpretats amb intensitat. En definitiva, una “taula rodona” atractiva amb un format molt amè, on vam poder apropar-nos a dues veus interessants de la poesia catalana actual. Us deixem amb una petita galeria d’imatges de l’acte.
