Les bèsties desfermades per Edicions Poncianes

bèsties  PONCIANES

Arriba el correu amb un sobre d’Edicions Poncianes. Obro el sobre i dins hi ha un regal per als ulls. Una bossa de plàstic que conté un pòster espectacular. La mirada profunda i inquietant de Samuel Beckett. La primera bèstia de la col·lecció que l’editorial acaba de presentar, Bèsties. Desplegat, Beckett ens mira assegut i recolzat sobre una paret blanca. Ens mira amb aquests ulls de saviesa, amb aquesta cara llaurada per la vida, amb els solcs que ens criden i ens expliquen com era el seu món, la seva visió. Un autor radical, una bèstia portentosa, un inconformista. No és un llibre a l’ús, és poesia per penjar a la paret, per gaudir-ne d’una forma totalment diferent. Per mirar i llegir. Per sentir.

Per l’altra cara 14 poemes inèdits traduïts al català per primer cop, en aquest cas per Gabriel Ventura. El traductor ens explica que alguns d’aquests poemes foren escrits en anglès: “The Vulture”, “Enueg II”, “De Tagte es”, “Malacoda” i “Echo’s bones” que pertanyen al seu llibre Echo’s Bones and Other Precipitales. “Gnome “és una peça solta anterior. La resta van ser escrits en èpoques diferents en francès, llengua que va adoptar Beckett per sempre més.

 

bèsties PONCIANES

 

Poemes errants, caminants, desencantats, dolorosos. Breus, concisos, esfereidors. Com el mateix Beckett, un autor solitari i ombrívol. Un autor de busseig interior i de llargues caminades a la recerca de respostes. Un autor viatger, errant, inquiet i únic.

La col·lecció es va presentar en un lloc amagat, com perdut de tot, de la ciutat de Barcelona. Una porta d’un carrer qualsevol al barri de la Ribera, una porta que semblava no portar enlloc però que transportava a un antic palau amagat, una joia perduda, com aquests versos de les bèsties que ens acompanyen en aquesta col·lecció. Versos inèdits, pòstums, perduts, oblidat i que ara Edicions Poncianes ens ajuda a recuperar.

bèsties PONCIANES

Recorrent la planta baixa d’aquesta casa gòtica al carrer Mercaders, vam descobrir les bèsties. Una casa amb història amb un pou i diverses estances, cadascuna de les quals acollia a un d’aquests autors impressionants. El pòster penjat, era senyal d’aturada per als traductors i poetes. En primer lloc, Marc Rovira va llegir la seva traducció de Mallarmé. Passejant s’arribava a l’espai on habitava la bèstia del gran Passolini. Francesc Gelonch, el seu traductor, va recitar-lo. Després Blanca Llum Vidal, traductora, va fer el mateix on hi havia el pòster de la francesa Marguerite Duras. Jordi Carulla-Ruiz, president de l’Associació Joan Pons i editor d’Edicions Poncianes va llegir fragments de l’Apollinaire i el Whitman. Les últimes passes de la visita al cau de les bèsties van portar a la bèstia primigènia, la que ha obert la porta a la resta de bèsties, en Samuel Beckett, llegit per Gabriel Ventura. La imatge i la presència poderosa de les bèsties els acompanyava.

 

bèsties PONCIANES

Fotos: Jordi Vidal

You may also like