La nit de l’esvàstica de Katherine Burdekin

Duna Llibres continua recuperant figures de la ciència-ficció que hem de recuperar. És el cas de Katherine Burdekin i la seva novel·la més famosa, La nit de l’esvàstica. Un llibre que tracta el tema fonamental de la seva obra i que ens ofereix mons alternatius sempre des d’una perspectiva feminista, denunciant el masclisme i també, sobretot, per l’època en la qual va viure, el feixisme.Coneguem una mica més a Katherine Burdekin. Va néixer a Spondon, Anglaterra el 1896 i va morir a Suffolk el 1963. En l’època en la qual va viure, evidentment, ser dona i voler ser escriptora eren bastant complicats. La seva família a més no va voler que Burdekin estudiés a la universitat i ella no tenia mitjans per fer-ho.

Durant la primera Gran Guerra va treballar d’infermera, potser allà ja va néixer el seu fort antifeixisme. Quan tenia vint anys va començar a escriure. Les seves obres sempre tractaven el feixisme i la igualtat de gènere. Ho va fer també sota pseudònim com a Murray Constantine, un nom masculí sempre feia les coses més fàcils per una dona que volgués publicar. Va ser el 1937 quan va publicar La nit de l’esvàstica, un llibre a on analitza i critica la figura masculina dins del món del feixisme.

A La nit de l’esvàstica, Burdekin ens presenta un futur distòpic. Han passat més de set-cents anys des del final de la Guerra dels Vint Anys (la Segona Guerra Mundial). El feixisme ha triomfat i el món ha quedat dividit en dues parts dominades per Alemanya i el Japó. En aquest nou món, les dones viuen subjugades, segregades en barris a on només es dediquen a tenir fills, sobretot mascles, per continuar perpetuant el poder de l’home i a més ari, per descomptat.

El món està dividit entre aris i no aris, i dins dels aris hi ha categories. Els cavallers són els que lideren a la resta. L’Alfred és un anglès, mecànic d’avions que mai podrà pilotar un avió. No és ari i no està permès que els no aris pilotin o tinguin feines massa importants. L’Alfred es retroba a Alemanya amb el Hermann, un pagès nazi que no sap llegir i que va conèixer quan aquest últim va fer un viatge a Anglaterra. Hermann està a l’escalafó més baix de la raça ària, però sempre estarà per sobre de l’Alfred, un home molt més educat que ell i que es qüestiona el món en el qual veu.

Tots dos estableixen una amistat molt intensa. En aquest nou món els homes, deslligats de les dones, a les que tracten només com bestiar, estableixen relacions homosexuals molt més profundes. Aquestes relacions es fomenten des del poder. Tots dos es creuaran en el camí amb el Cavaller Von Hess, un home inquiet, diferent de la resta que es planteja per què el món és com és i posa en dubte les màximes d’obediència cega quasi d’adoració religiosa que promou el nazisme. Amb, l’Alfred i en Hermann, però sobretot l’Alfred mantindran una sèrie de converses secretes, que podrien costar-l’hi la vida a totes tres, a on es plantejaran com canviar un món que no troben gens just i a on descobriran que tot el que creien sobre el món en el qual viuen potser no és tal com els havien explicat sempre.

Katharine Burdekin va escriure aquest llibre abans que comences la Segona Guerra Mundial, però ja preveia el que nazisme podria fer amb el món si guanyava la guerra. En les seves pàgines es veu clarament la relació totalment directe entre l’extrema dreta i el masclisme. Fixem-nos si no en com tracten, o més ben dit maltractem, els partits de l’extrema dreta a les dones i els seus drets. Els nazis de La nit de l’esvàstica han esborrat el passat i han creat un de nou a la seva mida. La història i la memòria s’han eliminat per crear uns ideals apropiats que acompanyin als seus deliris de grandesa.

La cultura ha sigut eliminada i substituïda per una adoració boja pel Füreh mort fa segles i que s’ha convertit en una figura llegendària. La majoria dels nazis són analfabets, no saben llegir i no coneixen cap història excepte la que la seva religió els explica. Les dones no tenen altre fi que servir de bestiar reproductor. No es relacionen amb ningú excepte altres dones i el Cavaller que les atemoreix amb terribles sermons sobre el que no han de fer. Els fills, nens, són arravatats a les seves mares poc després de néixer per ser criats pels seus pares, les noies es queden amb les mares a l’espera que siguin fèrtils. Viuen tancades en guetos, el cap rapat, alimentades mentre són fèrtils després poc importa perquè ja no són útils. Un món creat pels homes per satisfer els homes i a on tot pensament divergent és anul·lat immediatament.

Burdekin crea un món terrorífic, però que probablement no s’apartaria gens del que viuríem si els nazis haguessin guanyat la guerra i haguessin imposat els seus pensaments racistes i masclistes a la resta del món. Podríem dir que Katherine Burdekin va ser una visionària, però realment llegint les seves pàgines no podem sinó tremolar pensant que la pujança de l’extrema dreta al món fa aquests escenaris terriblement reals. No ho hem de permetre i publicar llibres com aquest és important per transmetre aquest missatge. No al feixisme. Sempre.