La fi de la infància d’Arthur C. Clarke

Duna Llibres (la unió de Raig  Verd i Mai Més) continua apostant per publicar els clàssics de la ciència-ficció en català. Aquest és el segon llibre del gran Arthur C. Clarke que editen després d’Encontre a Rama. Podeu llegar la ressenya que en vaig fer aquí. Amb La fi de la infància, publicat el 1953, va consagrar-se com a autor i va guanyar el premi Hugo a millor novel·la. En aquells dies els Hugo eren molt prestigiosos. Ara després de la polèmica sobre la desqualificació d’autores com Rebeca F. Kuang o Xiran Jay Zhao, sembla que per motius polítics en la seva última edició celebrats a la Xina, els Hugo han patinat, però és un dels premis d’aquest gènere més importants. Però tornem a Arthur C. Clarke.

A La fi de la infància tenim a la terra la primera visita d’extraterrestres. Els governants suprems es presenten aquí per sorpresa amb les seves naus i les seves lleis. Porten a la terra la pau, erradiquen la pobresa o la fam, fan que els humans, tots els humans visquin millor sense importar la seva raça, gènere, país d’origen,…Tot es torna millor, però a quin preu? La humanitat poc pot fer contra la superioritat d’aquests visitants que ens dominaran de forma benvolent, les peticions que fan són prou raonables perquè ningú es queixi, i més si gairebé tots són beneficis. Què voldran els governants suprems a canvi de la millora de la qualitat de vida de la humanitat? Per què, evidentment, volen alguna cosa.

Arthur C. Clarke va escriure La fi de la infància just en plena guerra freda i amb l’amenaça de la guerra nuclear, un moment en què la humanitat va estar a punt d’autodestruir-se. I tot i estar escrita el 1953, continua sent fresca i totalment actual. Clarke ens relata aquesta “invasió pacífica” amb mestria. No és tant la invasió per se, sinó la reflexió de cap a on va la humanitat. Veient com tractem als nostres congèneres, sembla que anem cap a l’extinció a marxes forçades. Clarke manté també la nostra atenció amb tota la trama al llarg de la novel·la amb aquesta intriga de què voldran els extraterrestres. La lectura és dinàmica. No podia parar de llegir. I demostra per què Arthur C. Clarke és considerat un dels grans escriptors del gènere de la ciència-ficció.