El núvols. Carme Martí al cor de les emocions
El núvols és tercer llibre de ficció de la Carme Martí, editat per Amsterdam llibres. La Carme va néixer a Montblanc el 1972, és escriptora, professora, filòloga i lluitadora incansable per mostrar les històries de les dones. La vaig conèixer fa uns anys en persona, abans de saber que escrivia. Quina sorpresa més meravellosa llegir el seu primer llibre de ficció Un cel de plom, a on ens explica la vida de la Neus Català. Sempre dic que és un llibre de lectura obligatòria. Una obra que reconeix el paper d’una de les grans figures del nostre país, una lluitadora incansable contra el feixisme. I la Carme li va saber donar una veu que molts li van negar. Sempre s’ha de reivindicar a la Neus Català.
El següent llibre que va publicar també seguia aquesta línia de novel·la basada en la vida d’una dona. Una figura que havia marcat també la història i que havia de reivindicar. El camí de les aigües recuperava la figura de la cuinera Maria Badia. Totes les seves obres tenen dones com a protagonistes. Dones a reivindicar. Aquesta tercera també, però d’una forma diferent.
Els núvols és una aposta arriscada, plena de sentiment que, en realitat, tampoc se situa tan lluny del seu treball anterior. La història de la Cristina i el Marc té molt de real i es nota. Té una dona com a protagonista també, una mare. Les dones que sempre se sacrifiquen, la feina de cures que mai es reconeix prou. Però comencem pel principi. Els núvols ens explica la història de la Cristina i el seu fill Marc. Un nen que va néixer amb una cardiopatia i que, a la llarga, necessitarà un trasplantament de cor. Els coneixem durant tota la vida del Marc des que neix, fins a l’adolescència quan rep el seu cor nou.
A primera vista, la Cristina és una mare coratge i el Marc un nen lluitador, però darrere d’aquesta imatge hi ha molt més. Des dels seus dos punts de vista, coneixem una realitat en la qual la Carme Martí s’ha endinsat durant anys. I ho ha fet amb innumerables entrevistes amb familiars, pacients, personal sanitari, psicòlegs…. I és que a mesura que vas llegint no pots evitar pensar les hores i hores que haurà dedicat a aquest treball minuciós de documentació. Una fiena que fa que Els núvols sigui una ficció tan real que fa mal. Es nota l’amor amb què la Carme ha cuinat aquesta història basant-se en les experiències que ha anat coneixent en primera persona. I ho ha fet visitant hospitals, ucis, famílies, consultes de doctors i doctores. Un treball impressionat que dona fruit a una novel·la que se’t clava al cor, mai més ben dit.
Certament, amb aquest llibre patirem, sí, però gaudirem també i molt. Gaudirem de la bona escriptura, dels sentiments fets paraules, de la vida que es viu al dia a dia amb una intensitat aclaparadora. A través dels records de la Cristina i del diari que escriu el propi Marc, coneixerem la seva història. Una història que és també la de milers de famílies que tenen nens i nenes amb malalties cardíaques. Llegirem sobre els seus anhels, les seves pors, les seves alegries i també les seves decepcions. Tot i el gran dolor que destil·la aquest llibre, la Carme Martí el sap cobrir d’una llum esperançadora. Amb la seva prosa ens acompanya. Com ella va acompanyar, i continua acompanyant després de publicar el llibre, a les famílies que l’hi ha donat la matèria prima per escriure’l.