Desdèmona, la dona que Shakespeare no va conèixer
Desdèmona
Del 12 de novembre al 14 de desembre a la Sala Muntaner
Text de Paula Vogel
Dirigida per Martí Torras
Interpretada per Sara Espígul, Alba Florejachs i María Ribera
La companyia La Mandona omple la Sala Muntaner d’aires shakesperians amb l’obra Desdemona: A Play about a Handkerchief de la nordamericana Paula Vogel, una revisió del personatge d’Otel·lo en clau feminista. La protagonista és Desdèmona, la jove bellesa veneciana que a la tragèdia de Shakespeare desafia el seu pare fugant-se a Xipre amb l’Otel·lo.
Desdèmona està protagonitzada per les tres dones que apareixen a Otel·lo: la dona del moro de Venècia, Desdèmona (Sara Espígul), la seva criada Emília (Alba Florejachs) i la cortesana Bianca (María Ribera).
Tota l’acció es duu a terme en el pati de la casa de Desdèmona, un escenari on hi domina el color blanc mocador, de blanc puresa, de blanc castedat. Amb un estil que es decanta per la comèdia i la complicitat amb el públic, les tres fèmines escenifiquen una acció que transcorre en paral·lel a la trama d’Otel·lo.
El text de Vogel transforma la tragèdia shakesperiana en comèdia negra feminista, que té com a tema central la seva condició de dones i la seva forma de posicionar-ne en torn a la seva feminitat.
Així, la Desdèmona és una dona profusament adúltera, l’Emília és una dona casta i fidel i la Bianca és una prostituta.
La Desdèmona, poc satisfeta amb el seu matrimoni, decideix endinsar-se en les profunditats de la nit i abandonar-se a les perversions més obscures com una Belle de jour veneciana. L’Emília suporta estoicament la seva insatisfacció marital i troba en la seva resignació l’única manera de sobreviure. I la Bianca duu a terme la seva feina amb felicitat, però alhora amb ganes de canviar.
A nivell de discurs, tinc certes reserves sobre el feminisme de Vogel. L’autora apunta a un model de dona nova, una dona lliure i autosuficient que prescindeix de la dominació patriarcal. Però a l’hora de la veritat, les dones de Vogel acaben totes sotmetent-se voluntàriament a l’estructura centenària del sagrat matrimoni. La resistència femenina i el desafiament del patriarcat es queden en el tinter com un pla inacabat.
Reserves feministes apart, és una obra molt recomanable, amb bones interpretacions, una estètica atractiva i uns diàlegs fluids i amens. A què espereu?