Freedom First: entrevista amb Albert Marquès
Aquesta setmana se celebren a Girona i a Barcelona dos concerts de la gira Freedom First. L’ànima d’aquest projecte és l’Albert Marquès, pianista de Granollers que viu a Nova York. L’Albert ens ha concedit aquesta entrevista en exclusiva per parlar sobre el projecte.
Hola, Albert, comencem amb quatre preguntes genèriques que fem a tots els creadors:
¿Per què jazz?
El jazz m’ha interessat moltíssim des que tenia deu o onze anys per l’element de la improvisació. No hi ha cap altre estil de música que posi el concepte i la idea de la improvisació en un lloc tan central. La improvisació encaixa perfectament no només amb com veig l’art sinó també com veig la vida.
¿Cap on va la teva música?
Si ho sabés… quin avorriment! Crec que la gràcia de l’ésser humà creador és precisament no saber què vindrà després. I no només no sentir-se preocupat per això, sinó gaudir del camí i de l’aventura.
¿Quins músics t’han influenciat més?
A cada època és diferent. Els músics que em van influenciar molt en l’adolescència no són els mateixos que em van influenciar quan tenia vint anys o els que m’influencien ara que tinc 37 anys. Per tant la llista és molt llarga i va evolucionant segons el que sento i el moment vital en el qual em trobo. En aquests moments, l’Arturo O’Farrill, que també és el meu mentor, és una de les figures centrals.
¿Quin és el teu creador actual preferit i per què?
Doncs mencionaria l’Arturo O’Farrill com a creador actual perquè m’ha ensenyat que pots fer coses “controvertides” on et mulles a nivell d’activisme i tenir una carrera molt potent i fins i tot ser acceptat o celebrat per l’art que fas sent tu mateix.
I ara passem a una sèrie de preguntes específiques sobre Freedom First: The Album. El disc està vinculat a la campanya Justice for Keith LaMar. Per a qui no en sàpiga res, podries explicar quin és l’objectiu de la campanya?
L’objectiu de la campanya Justice for Keith LaMar és primer de tot aturar l’execució del Keith el novembre del 2023, és a dir d’aquí a 10 mesos i, en segon lloc, reobrir el cas i que surti de la presó.
Com vas entrar en contacte amb en Keith LaMar?
Vaig entrar en contacte amb en Keith mitjançant el meu veí, en Brian Jackson, que és un músic molt famós per la feina que va fer amb Gil Scott-Heron. A través d’una conversa amb ell vaig conèixer el cas del Keith.
El projecte Freedom First va començar als carrers de Nova York. Podries explicar com es va gestar?
Jo estava a anant a totes les manifestacions de Black Lives Matter quan van matar el George Floyd. A més, jo estava tocant molt al carrer perquè era el principi de la pandèmia, entre març i maig del 2020. Va ser llavors que vaig tenir la idea de connectar el que estava fent de tocar al carrer i anar a manifestacions.
Com va sorgir el títol del disc, Freedom First?
El títol Freedom First és idea del Keith i vol dir que abans que res, el que importa és ser lliure. Moltes vegades la gent li pregunta què farà quan sigui lliure. Ell diu que no hi ha res més important que sortir d’aquí ara mateix. El títol ve d’aquí.
En els concerts, es compta amb la intervenció del Keith per telèfon des de l’Ohio State Penitentiary. Com és l’experiència?
Els concerts compten amb la presència del Keith per via telefònica sempre que sigui possible. Per això no ho prometem, perquè en diverses ocasions els guardes de la presó no ho permeten. Però l’objectiu sempre és tenir-lo en directe. Si no passa, fem servir enregistraments.
En la gravació del disc, en alguns temes també es van gravar amb la veu en directe del Keith des de la presó. Com va ser?
Només una peça està gravada a l’estudi amb ell en directe amb nosaltres, que és ‘Tell ’Em the Truth’, i a YouTube la gent pot veure exactament com la vam enregistrar. Ell va estar fent videoconferència en aquell cas. És l’única peça que es va fer així. Crec que per això tant pel Keith com per a mi és una peça molt especial.
Quin feedback has tingut del Keith sobre el disc i tot el projecte en general?
El Keith diu que aquests últims dos anys o dos anys i mig han estat els millors de la seva vida, precisament per aquest projecte.
En el disc hi participen nombrosos músics. Podries explicar com vas reunir aquest repertori de talents?
Els músics que hi intervenen són amics meus de l’escena de Brooklyn i de Barcelona. Tota la gent involucrada és gent a la qual jo conec personalment. Els vaig explicar el que estava intentant fer i s’hi van bolcar sense esperar res a canvi. El fet que tothom s’hi hagi involucrat així fa que el disc sigui encara més bonic. Quan van començar les manifestacions de les quals parlava abans, en els concerts en vaig arribar a reunir vint-i-cinc. Ningú va cobrar ni un duro, i no teníem permisos.
Quin ressò esperes que tingui el disc i la gira?
El disc i la gira ja han tingut moltíssim ressò. Mai havia parlat ningú del Keith, i quan vam treure el disc va sortir un article de doble pàgina al New York Times. L’objectiu d’aquest projecte és donar a conèixer el cas del Keith i parlar sobre la pena de mort i les presons en general. I un cop fet això, recollir fons per pagar els advocats i per finançar la campanya Justice for Keith LaMar.
En aquests moments estàs en procés d’escriure un llibre. En pots explicar alguna cosa?
Doncs sí, així és. Estic molt il·lusionat perquè mai havia imaginat que escriuria un llibre. El que m’agradaria és explicar amb més detall com es va gestar tot això i intentar ajudar a algú que visqui a Europa a entendre una mica, des del punt de vista d’un català que viu als Estats Units, què vol dir tot aquest món: com són les presons aquí, què passa amb la població negra… Jo aquí soc professor d’institut públic a Nova York. Es tracta una mica d’ensenyar aquest món a una persona que no ha viscut mai aquí. Tinc moltes ganes de poder ensenyar-ho a tothom, però encara en procés de gestació. Queda moltíssim perquè surti, si és que surt. Esperem que sí.