Akelarre, les dones que fumen i canten al Maldà

La setmana passada vam tenir el plaer de presenciar l’aquelarre escènic que proposen The Feliuettes al Maldà. Un còctel de música, teatre, humor, tragèdia i reivindicació que no deixarà a ningú indiferent.

Sota la direcció de la Míriam Escurriola i amb l’acompanyament musical de Gerard Sesé, la Laia Alsina, la Maria Cirici i la Laura Pau ens proposen un recorregut agredolç, mordaç i tristament divertit sobre el sentit del feminisme i el que significa ser una dona en la societat en la qual vivim. I en la qual hem viscut durant segles.

El format és el d’un cabaret de varietats. L’espectacle comença amb música de piano, uniformes de cotilla i cançons entranyables i divertides. Però mica a mica, es va desplegant molta més mala bava del que un podria arribar a imaginar-se.

Per la seva marmita d’aquestes simpàtiques bruixes hi passen els estereotips, les feminazis, les pelis de Disney, les compreses, la indústria del porno.

Akelarre juga amb les convencions d’aquest gènere teatral i les fa servir per descarregar una crítica salvatge a totes les expressions de masclisme arreladíssimes als fonaments de la societat. Amb una gran ironia, juguen amb les contradiccions, es riuen dels feminismes i des de la seva veu aparentment defensen l’status quo. Aparentment. De fons, el discurs és un amarg crit de desesperació, una crida a la lluita, una flama per a la metxa.

Els textos són molt fins, i estan executats amb frescor i amb tocs d’absurd. Les interpretacions (tant a nivell actoral com musical) són precises, els números de cabaret són breus i efectius, i a mesura que es va desenvolupant l’espectacle, els somriures del públic es van fent cada vegada més àcids, més dolorosos. Quan arriben els monòlegs finals, el nus a l’estómac ja és gegantí.

En definitiva, un espectacle tragicòmic totalment únic amb música, comèdia negra i un missatge necessari . Us deixem amb el teaser de l’obra. Teniu encara dues setmanes per veure-la. No us la perdeu!