La maternitat d’Elna, esperança en mig de la tragèdia

La maternitat d’Elna
Escrita per Pablo Ley
Dirigida per Josep Galindo
Interpretada per Rosa Galindo, acompanyament de piano de Franco Piccinno

Fa uns mesos parlàvem amb Pablo Ley amb motiu de la seva darrera producció. Avui parlem d’una de les seves grans obres. Del 4 al 13 de març, el teatre eòlia recupera aquesta obra estrenada originalment el 2008, que ens transporta a la Guerra Civil i a l’exili republicà.

Rosa Galindo protagonitza aquest relat documental, que està explicat amb un to de faula amè i dolç, sense dramatismes exagerats, però alhora carregat de tota la duresa d’un episodi tràgic de la nostra història.

La maternitat d’Elna es basa en l’obra homònima de l’escriptora i historiadora Assumpta Montellà, que recull les vivències de les exiliades republicanes als camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelès-sur-Mer i Ribesaltes,

Ens situem al gener de 1939. Una massa humana de 500.000 persones, formada tant per civils com per restes de l’exèrcit republicà, fuig de les forces franquistes que arriben a Barcelona. Deixen enrere pisos, pertenences, vides senceres. S’emporten només allò que poden carregar. Una vida sencera reduïda a un equipatge improvisat.

A l’altra banda dels Pirineus, els espera una acollida dura i difícil en els camps de concentració. A Argelès-sur-Mer, la nostra protagonista es troba separada del seu marit i vivint totes les penúries imaginables. Entre altres coses, veu com al seu voltant la gent mor de gana i d’enfermetats causades per la malnutrició, les males condicions higièniques, beure aigua de mar… El col·lectiu que més pateix en aquest context és el dels infants acabats de néixer. I la nostra protagonista està embarassada.

I llavors, quan sembla que les coses no poden anar pitjor, apareix la llum en plena foscor. Com un àngel de la guarda arribada de Suïssa, arriba Elisabeth Eidenbenz, la mestra i infermera que va fundar la Maternitat d’Elna. Entre 1939 i 1944, la suïssa va salvar la vida de 597 infants.

Gràcies al testimoni de la protagonista, veurem com apareix l’esperança en aquest context tràgic.

Una menció especial al component musical de l’obra. L’actriu, acompanyada del piano precís i delicadíssim de Franco Piccino, ens transporta a les cançons d’una època, des de La mer de Charles Trenet  l’Himne a l’amour d’Edith Piaf, passant per clàssics catalans com El noi de la mare. Aquests petits intermezzos musicals, a més d’evocar el moment històric, serveixen com a contrapunt dolç de la tragèdia que estem revivint.

La Maternitat d’Elna es promociona com “un cant a l’esperança. Una història real del nostre país que s’ha de saber”. La història ens demostra que els mals humans estan destinats a repetir-se, i el que va pasar el 1939 entre el nostre país i el veí està passant a la Mediterrània mentre escric aquestes línies. El que aconsegueix l’obra és mostrar-nos un cas concret que demostra que, en el pitjor dels contextos humans imaginables, l’acció i la voluntat d’una sola persona pot decidir el destí de moltes vides.