Lo gitano blanc, la rumba ebrenca

“La rumba que sona és la rumba ebrenca. Los malacatones pa la fragoneta”. Així comença la cançó La rumba ebrenca del grup Lo Gitano Blanc.

Com? Que no saps qui són? Això és normal a Barcelona, on són gairebé desconeguts. Mentres tant, aquest grup de Flix causa furor a les Terres de l’Ebre. Ha arribat el moment de descobrir-los a la resta de Catalunya.

Lo Gitano Blanc és un personatge de la novel·la Anjub, confessions d’un bandoler, de l’escriptor Andreu Carranza (Premi Sant Joan, 2000). És personatge mític i ancestral, que la banda defineix així a la cançó Barrumbarrap: “Té la mirada de picardia, lo somriure d’esmolet, porta patilla de mitja galta i té un aire de distret, la seva cara de lluna plena sempre respira ganes de viure”. Un personatge fatxenda i vital, que “porta barret de gitano, sabates lluents de xarol, camisa tancada de quadros i a la boca un brotet de romer”.

El propi Carranza lidera la banda amb esperit i guitarra a la mà, acompanyat  de la resta de rumberos de l’Ebre: Andreu Peral, Marcel Bagés, Genis Bagés. Pol Omedes. Josep Colls i Xavier Blanch.

Els seus textos són frescos i addictius i van plens d’aires d’aquelles terres. Alguns dels seus referents musicals serien el Pescadilla (màxim exponent de la “Rumba catalana”), Peret, Gato Pérez, Chacho el gitano… En la seva sang hi tenen una gota caló i una gota catalana. Tenen yayos payos que els van deixar com a herència una horta plena de malacatones.

¿Parará, Papá? Parará, Pachín.

Aquest mes d’abril, Lo Gitano Blanc publicarà el seu àlbum La rumba ebrenca, després d’una exitosa campanya de micromecenatge. Serà el moment de veure’ls en directe, la millor manera de gaudir de la seva música i de la vida que desprenen. Ara mira’t el següent vídeo i promet-nos que, a diferència de l’estàtic públic de les festes majors de Flix, al proper concert tu estaràs a primera fila ballant.