Inspira. L’Auditori. Barcelona.

L’Auditori ha sigut el lloc a on Inspira ha presentat el seu últim disc, Greta. I ho han fet en el cicle Amplificats. Aquest és un disc ple de lluminositat i energia, dedicat a la filla de Jordi Lanuza. Noves experiències, noves llums, i es nota. Ja són deu anys de carrera i tres discos que han crescut i madurat com la mateixa banda. Tres treballs que els ha convertit en un petit fenomen: Cova Placenta (Cydonia, 2008), Escapistes (Amniòtic, 2010) i Amunt! (Amniòtic, 2013). Ara presenten aquest quart treball amb Bankrobber. Trobem de nou les delicades lletres i melodies de Jordi Lanuza. Els seus directes són energètics, amb una banda consolidada i enfortida, electrificada i potent composta per Dario Vuelta (baix), Xavi Molero (bateria), Cristian Diana (guitarra elèctrica) i Fer Acosta (Omnichord).

El directe d’Inspira és èpic i creix en sonoritat. Van repassar Greta amb cançons com “Algun dia” sobre els cabrons que ens fan la vida impossible, com va explicar el mateix Lanuza, o el cant al futur de “Podríem ser”, “L’espantaocells” o “El carrer Nou”. Però també van retrocedir en el temps amb “Amunt” del seu anterior disc o “Plou i no vol parar” d’Escapistes. Tancaven amb “Runes i martells” de nou tornant a Greta.

Marxava la banda per retornar amb uns bisos in crescendo a on van sonar “El Refugi de les hores”, “Focs i brases” corejat per tot el públic, “Nits d’hivern” i “Prop del sol”. S’acomiadava la banda amb un somriure a la cara i la satisfacció d’un bon concert a casa al que potser li poden posar alguna pega. Voldríem que el Jordi ens miri mentre toca, que estem aquí i el volem veure. Som el seu públic. I que la banda es miri una mica més i hi hagi més complicitat. I que la música no amagui la veu potent de Jordi Lazuna, que és ben bonica i la volem sentir bé. Comença el camí de Greta. Serà un gran camí sens dubte, és un disc deliciós. El seguirem ben d’aprop.

Foto: Jordi Vidal