Entrevista a La Iaia
El grup LA IAIA va néixer el 2010 de la mà de tres osonencs: Ernest Crusats, Jordi Casadesús i Jordi Torrents. Les seves sonoritats naveguen per l’indie-folk i ara publiquen el seu tercer disc Tornar a Ser U. Un disc autoeditat i cuidat. Parlem sobre aquest treball amb el compositor, guitarrista i cantant de la banda, el vigatà Ernest Crusats.
Com es va formar el grup?
En un inici el projecte era l’Ernest (jo) en solitari. En aquest format vaig guanyar un concurs, el Vicsona. I per enregistrar la primera maqueta ja es van incorporar els dos jordis. Des d’aquest dia ja no n’han sortit.
Per què vau escollir La Iaia com a nom?
Va sorgir d’una cançó que es deia “Jo vull ser la meva iaia”.
Han passat tres anys entre l’anterior disc i aquest, per què tant de temps?
No creiem que tampoc sigui tant de temps. Només que quan vam acabar la gira ens vam prendre un “break” perquè cadascú fes els seus projectes.
Aquest disc sona més analògic, no té tanta electrònica com els altres. O ho sembla. Ha sigut una cosa buscada o ha sorgit així?
És que en això hi ha moltes confusions. Analògics ho són tots i electrònics cap. Però sí que hi havia una base d’una cançó en l’anterior disc que era electrònica i si m’apures un so de teclat que era tret d’un plugin, però no entenem que això sigui electrònica. És que el disc anterior es va gravar en cinta!
A més heu deixat de banda la vostra discogràfica i l’heu autoeditat, per què?
Perquè ens semblava una millor fórmula pel projecte.
Com ha sigut el procés de gravació? Heu pogut controlar més el projecte en anar per lliure?
L’hem gravat al local, nosaltres mateixos amb els nostres aparells. Definitivament hem pogut controlar-lo més, sí.
Continueu confiant en Paco Loco per fer les mescles, què aporta a la vostra música?
Una mescla és un procés molt delicat, i en Paco té la seva manera i el seu segell a l’hora de fer-ne. A nosaltres ens agrada fer-ho amb ell primer de tot perquè ens ho passem bé i segon perquè hi confiem. Entenem que li dóna personalitat.
De què parlen les lletres d’aquest disc? Semblen més melancòliques. He llegit en altres entrevistes que estan molt marcades per una crisi existencial. Explica’ns una mica que és el que desencadena la teva creativitat en general i en aquest disc en concret?
N’idea. Només escric i quan tinc alguna cosa que em sembla interessant la faig cançó. Segurament són vivències personals i obsessions concretes que tinc. Em sembla més important l’estil i la forma d’escriure que no pas el missatge en si. El que sí és pretesament buscat, és donar-li un punt espatllat a algunes les lletres, fugint de coses massa boniques i irreals.
Quins són els teus primers records musicals?
Tocant a l’escola de música i amb el meu pare a casa tocant instruments diversos.
Sempre has volgut dedicar-te a la música?
No sempre, més que la música en si volia fer alguna cosa que fos creativa, però més que dedicar-m’hi en un inici només era per gaudir i perquè pensava que podia fer-ho bé.
Com es presenta l’estiu, presentareu el disc de gira?
Sí, estem fent el nou disc i també cançons dels anteriors treballs.
Esteu treballant ja en el següent disc?
No encara…
Foto: Gustaff Choos