Canapost, el Vent i l’Home Invisible, de Bentornät
Avui us volem parlar de l’àlbum de debut d’un músic amb un univers molt particular. Estem parlant del disc Canapost, el Vent i l’Home Invisible, de Bentornät.
Diem que és un àlbum de debut, però no estem parlant precisament d’un neòfit. Bentornât és l’alter ego del guitarrista i cantant Andreu Cunill, que va començar les seves peripècies musicals fa tres dècades. Amb la banda de rock Freewheelin’ Tornados va editar l’àlbum Acapulco Gold (Rock Indiana, 2007), i anys més tard va ser integrant de la banda Santos, amb els quals va editar Homenaje (Blind Records, 2012) i el Sueño del Mamut (Blind Records, 2015).
Canapost, el Vent i l’Home Invisible és el seu primer disc en solitari. L’Andreu Cunill hi ha tocat l’ukelele, algunes percussions i el sintetitzador. La resta dels instruments i veus són a càrrec de l’Álex Vivero. Hi ha orquestracions i veus de Florenci Ferrer, bateries de Santos Berrocal i contribucions de baix de Roger Marín.
És un àlbum complet, ric en textures i sonoritats diferents, amb melodies càlides i lletres entre íntimes i surrealistes.
Ja des de la presentació amb ‘Petit Himne de Canapost’, que ens transporta a una mena de Sgt. Pepper’s empordanès, es percep un estil vitalista, que convida a passejar en bicicleta pels paisatges de la infància i simultàniament del futur. El segon tema, ‘Bentornäts’, ens fa pensar en les atmosferes de l’àlbum Smile dels Beach Boys.
El temps és ull, és aixeta, imaginació.
Un espai sense murs que pot ser una presó.
És un gener sense fred, una al·lucinació.
És Dolly Parton, Angel Olsen i Ovidi Montllor.
Mica a mica, anem vivint moments íntims d’en Bentornät. Instantànies tendres que condensen el temps que el músic va passar vivint en una casa de pedra al poble de Canapost, al Baix Empordà.
Segurament els meus temes preferits són ‘El temps’, una cançó etèria amb imatges poètiques molt suggerents, i ‘Cançó d´amor per a la Pous’, que té tota la tendresa i honestedat d’una bona declaració d’amor. L’àlbum es tanca amb les imatges de l’enigmàtica ‘Mantra de pagès’, que inclou un sample de NOLA, un grup de música experimental que en Bentornät té amb Jesús Asenjo.
Totes les cançons van ser escrites amb un ukelele. La majoria a Canapost. Són cançons que semblaven habitar dins meu, i que van brotar gairebé sense pensar-les, com si rellisquessin d’algun lloc on estaven resguardades, esperant l’oportunitat per a poder ser alliberades.
-Bentornät
En definitiva, Canapost, el Vent i l’Home Invisible és un disc poètic, intimista i lluminós.
En Bentornät ha llençat una campanya de Verkami per editar Canapost, el Vent i l’Home Invisible en vinil. La trobareu seguint aquest enllaç. També podeu seguir el músic per Instagram. Us deixem amb el videoclip del seu tema ‘El Temps’.