Li i altres relats, de Nikos Kavadias

Avui volem parlar-vos d’un petit llibre de relats que farà les delícies d’una de les vostres tardes d’estiu. Es tracta de Li i altres relats de Nikos Kavadias (Club Editor), traduït del grec per Jaume Almirall.

Nikos Kavadias va néixer el 1910 a Ussurijisk (a la Manxúria xinesa), en el si d’una família grega. La seva infantesa va transcórrer entre desplaçaments constants. Volia estudiar Medicina, però la malaltia del seu pare el va obligar a abandonar la idea i embarcar-se ben jove a la marina mercant. Aquesta decisió accidental acabaria determinant tota la seva existència.

Durant dècades va navegar com a radiotelegrafista per oceans, ports i mars llunyans. La Segona Guerra Mundial va interrompre aquella vida errant, primer com a soldat al front d’Albània i després a l’Atenes ocupada. Quan va morir, el 1975, havia publicat una obra sorprenentment breu: tres llibres de poesia, una única novel·la (Guàrdia) i tres relats. Però aquesta economia d’obres amaga una intensitat extraordinària.

El llibre del qual us parlem avui, Li i altres relats, permet endinsar-se en l’univers literari de Kavadias. Els seus relats comparteixen amb els poemes un llenguatge auster però molt evocador. Els personatges parlen poc, els silencis són tan importants com les paraules, i les emocions rarament s’expliciten. Has de llegir els gestos, les mirades i els detall més insignificants.

El relat que dona títol al llibre, «Li», narra la relació subtil que s’estableix entre un mariner grec i una nena xinesa de deu anys que ell confon inicialment amb una criada. La grandesa del relat resideix en tot allò que no arriba a succeir. Kavadias construeix una història feta de gestos mínims, de malentesos culturals i d’una gran delicadesa emocional. I sobretot, l’autor evita qualsevol exotisme fàcil: la Xina que retrata és concreta, pobra, quotidiana i profundament humana.

La figura de Li es converteix en el símbol d’aquelles trobades irrepetibles que només poden existir en el temps suspès d’una escala marítima. Quan el vaixell reprèn el viatge, comprovem que el valor de l’experiència no depèn de la seva durada, sinó de la petjada moral que deixa en el protagonista. És un relat sobre la fragilitat dels vincles i sobre la manera com la memòria acaba embellint allò que la vida només concedeix durant uns dies.

«De la guerra» representa un canvi de registre aparent, però manté intactes les constants de l’autor. Ens allunyem del mar i dels vaixells, i ens centrem en l’experiència bèl·lica que Kavadias va conèixer durant la Segona Guerra Mundial. Però no us espereu aquí heroisme o grans escenes de combat. L’interès del relat se centra en les conseqüències íntimes del conflicte: la vulnerabilitat humana, la precarietat de la vida quotidiana i la manera com la guerra altera la percepció del món. Un cop més, caldrà que el lector completi tot el que no s’expressa.

El volum es tanca amb el relat elegíac «Al meu cavall». Si «De la guerra» parla de la destrucció causada pel conflicte, aquí el centre és la memòria afectiva i la relació entre l’ésser humà i allò que ha perdut. El cavall deixa de ser un simple animal per convertir-se en dipositari dels records, de la fidelitat i d’una manera de viure que la guerra ha esborrat per sempre. El relat evoca l’emoció a partir dels detalls concrets, dels silencis i d’una mirada profundament humana sobre la desaparició dels éssers estimats.

En aquest llibre de relats hi conviuen el mariner que ha recorregut mig món, el soldat que ha conegut la devastació de la guerra i el poeta que és capaç de convertir una trobada fugaç o un record íntim en literatura perdurable. La brevetat del volum no és una limitació, sinó una de les seves grans virtuts: cadascun dels relats té la intensitat d’una experiència viscuda i la precisió d’un gran poema. Molt recomanable.