Avui entrevistem la joveníssima il·lustradora i dissenyadora gràfica barcelonina Carola Sol, una artista de la imatge totalment heterodiegètica i atemporal.
Ets una il·lustradora i dissenyadora gràfica molt jove. Com tu mateixa expliques a la teva web, de petita ja preferies dibuixar a casa que jugar al carrer. ¿Creus que el fet de tenir la vocació tan jove és un avantatge de cara a exercir la teva professió ara d’adulta?
Segurament és un avantatge quan t’enfrontes a un paper en blanc. En el meu cas, sempre que em poso a dibuixar, tinc una idea clara del que faré o el que vull que surti, que no vol dir que sempre quedi igual que com havia pensat. Però en general, conec molta gent que va començar a dibuixar molt jove i que tenen molta feina i són reconeguts en el sector, per la qual cosa crec que sí pot tenir avantatges, però tampoc no és la clau absoluta de l’èxit. El que importen més són les teves ganes, la teva creativitat i la teva capacitat de comunicar i resoldre problemes.
Quines són les teves influències?
M’han influenciat autors molt diversos i que han anat variant molt al llarg dels anys. Des de molt petita he vist molt d’art i de moltes classes. He tingut molt contacte amb aquest món ja que la meva mare és dissenyadora gràfica. Recordo que m’impactava l’obra de Toulouse-Lautrec, Frida Kalho i Mucha. De gran, quan vaig començar a estudiar Història de l’Art a la carrera i el batxillerat, em van començar a interessar molts més artistes, cadascú més diferent de l’altre: la brutalitat de De Kooning, la dolçor de Josep Llimona, i també vaig aprendre a apreciar l’art Romànic Català. Però com a bona nena postmoderna, he consumit una quantitat exagerada de dibuixos animats, de tota mena. Al meu entendre tot això són influències, que sumades a tot el que necessites expressar i el que has viscut i après al llarg de la teva vida, conformen allò que necessites dir i el teu desig d’expansió. Per descomptat, a mi encara em queda molt per veure, viure i aprendre.
A mi una bona part de la teva obra em recordo moltíssim als clàssics del còmic dels 80, com Horacio Altuna, Milo Manara i fins i tot Moebius. Has estudiat en alguna escola de còmic, veritat? Com va ser l’experiència?
¿Sincerament? No havia escoltat aquests noms abans! Sí, vaig estudiar còmic a l’Escola Joso, però crec que no l’hi vaig acabar de trobar el punt; en realitat vaig ser-hi només un any i mig. Sobre el món del còmic, mai n’he sabut massa. A casa teníem els clàssics: Tintín, Astèrix i Obèlix, Gil Jourdan, que eren del meu pare, i tires de Mafalda, que eren de la meva mare. Quan era més jove vaig consumir manga, però tampoc no vaig arribar-hi molt lluny. Penso que segurament era massa petita per apreciar-ho quan vaig començar a la Joso, ja que només tenia 13 anys. Des de llavors no vaig tornar a pensar en la idea d’il·lustrar còmics fins fa uns pocs mesos.
Et planteges fer il·lustracions per a llibres infantils?
De fet m’interessa molt investigar en això. Tinc un llenguatge més aviat adult, però tinc un munt d’idees que poden funcionar molt bé per a infantil. De fet tinc una sèrie en la meva pàgina d’Behance que vaig ampliant quan em ve de gust, que té un llenguatge molt infantil, encara que el tema tampoc no ho és molt. Simplement em dedico a dibuixar els estilismes d’una parella en un estil, com dic jo, més kuki.
Creus en la inspiració?
Per descomptat. En el meu cas les millors obres han sorgit per inspiració. És veritat que donar moltes voltes i treballar molt una idea de vegades et dóna resultats genials, però jo normalment confio molt en la meva intuïció. Quan tinc clar un encàrrec, simplement el cos m’ho demana.
On trobes la motivació quan has de crear un dibuix o disseny per encàrrec?
M’encanta tenir la idea claríssima. Com he dit abans, quan el cos m’ho demana em moro de ganes de fer l’encàrrec. Moltes vegades, però, no tinc tanta claredat i llavors intento crear a força de moodboards (panells d’inspiració) i procurar tenir paciència perquè sé que al final sortirà un bon resultat.
La dona i la seva sensualitat estan molt present en la teva obra. ¿La figura de l’home està pendent de desenvolupar?
Sempre he dibuixat dones, molt més que homes. No sé per què. Potser les dones poden transmetre molts conceptes, i crec que com a dona necessito expressar-los. No vol dir que els homes com a figura tinguin menys que expressar, ni molt menys. Només crec que necessito expressar en la meva obra personal conceptes com la relació amb el menjar i amb una mateixa, la soledat, la joventut, la sexualitat, etc; situacions que com a dona jove vius cada dia. Generalment els dibuixants tendim a representar el que millor coneixem, encara que no sigui de manera conscient.
Prefereixes el món urbà de la natura. No t’interessa l’univers animal, per exemple?
Crec que necessito il·lustrar el que veig al meu voltant, i per això prefereixo el món urbà. Però no per això em deixa d’interessar la natura i els animals, de fet els trobo molt inspiradors. Actualment estic pintant testos i utilitzo animals aquàtics com a motiu. M’encanten aquests per les seves línies suaus, la seva flexibilitat i les seves formes ondulades. Crec que per això m’encanta dibuixar flors també.
Utilitzes diversos mètodes a l’hora de dur a terme la teva obra. Hi predomina el blanc i negre i els colors pastel. Per algun motiu en particular?
Realment em va a ratxes i pel que em ve de gust en aquell moment. Ara mateix porto uns mesos investigant amb llapis de colors i taca de color molt saturat. Per exemple, en les obres que comentes de blanc i negre, just vaig redescobrir els retoladors Posca i m’hi vaig obsessionar: dibuixava línia en negre i editava amb ordinador.
Com creus que evolucionarà la teva obra i la teva figura artística a partir d’ara?
Espero créixer en aquest camp i tenir una llarga carrera. Actualment estic amb diverses exposicions, però no deixo de buscar maneres de seguir treballant per desenvolupar les meves aptituds.
Per conèixer millor tant l’autora com la seva obra, podeu visitar el seu web.