Cròniques del Kefiristan (apunts d’un viatge a Tadjikistan)
Persones, somriures. Al cap de tres dies de viatge, tens la sensació de no saber-ne prou del país, de no comprendre què hi passa, com batega, de no haver vist o no haver entès tot el que hauria d’haver vist o entès. Desig, ànsia de control insatisfeta, tal vegada. Grans expectatives, potser… Però, si em